Estimats amics,
En primer lloc voldria saludar cordialment al senyor Jordi Ferrer, gerent del Túnel de Sóller. És ben evident que com me diu vostè “Aquilas non capit muscas” lo que vol dir que les àguiles no s’entretenen en matar mosques. Però vostè, que per referències sé que és una persona molt condreta i bona gent, hauria de deixar-se de passar de les mosques i dedicar-se al tracte que alguns dels seus empleats donen als usuaris. El tracte deixa molt que desitjar. És una opinió compartida per moltíssima gent que ha passat per aquelles cabines.
Per altra banda, ja sé que s’ha de pagar per utilitzar el servei, mancaria d’altra, però la seva empresa i vostè com a responsable, no donen cap facilitat perquè la gent que ve, per exemple a l’oficina, pugui entrar i sortir sense haver de pagar. Vénen a fer una gestió no a passejar. Hi ha coses que tot i ser legals, no vol dir que èticament estiguin ben fetes. Li posaré un exemple que tot i ser legal, a veure si a vostè li agradaria que li fessin. Té noms i llinatges i si vol personalment els hi puc donar:
Un dia d’hivern ben caiguda la nit i amb una aigua com el braç, una senyora es presenta a les cabines del túnel amb una denúncia acabada de presentar davant la Policia Nacional. Resulta que havia estat de compres a un gran magatzem de Palma i li havien robat la bossa amb tots els documents, doblers, targetes… Estava tot especificat a la denúncia presentada feia poc menys d’una hora. La citada senyora mostrà el paper a la persona que estava a la cabina i li prega que, donades les circumstàncies i que no podia pagar perquè li havien robat tot, la deixàs passar i que després o el dia següent passaria a pagar. Tot i les explicacions donades, el prec de la senyora, el mal temps que feia, la nit caiguda i… no la deixaren passar i l’enviaren pel Coll de Sóller. Un conductor de Sóller conegut li va donar doblers i va poder passar pel túnel. Vergonya!
Miri senyor Ferrer, estan en el seu dret de no deixar passar a la gent si no paga i, efectivament, aquesta senyora no podia pagar. Però li vull dir una cosa, si això em passa a mi com a treballador, em poso la mà a la butxaca i li dono els doblers jo mateix. Si jo som responsable d’una empresa i, vist lo vist, aquesta senyora passa sense pagar. No era un capritx, era una necessitat. Pot ser ara entengui millor el que li deia abans: no perquè les coses siguin legals, estiguin èticament ben fetes. Estic segur que vostè no li haguera agradat que li fessin a vostè o a algun dels seus familiars.
Entenc que defensi al seu personal però alerta perquè els arbres no li deixen veure la muntanya i el servei que donen és responsabilitat seva, i avui per avui deixa molt que desitjar. Per cert, gràcies per haver tapat, de moment, les goteres. Ja era ben hora. El pagament del peatge no incloïa dutxa i jo personalment en vaig rebre més d’una. Parlo de mi, per no parlar dels demés.
Sobretot, li faig una proposta. No falla mai el que li proposaré. Faci una enquesta de satisfacció entre els usuaris i veurà els resultats quins són. Després sabrà si “Aguilas non capit muscas” o si li convé prendre un altre camí.
De totes maneres, a vostès els és igual perquè tenen una concessió i qui no vol passar pel Coll de Sóller, tant si vol com si no vol, ha de passar pel túnel.
Salutacions
