Molt apreciat soci:

Com a secretari de la Societat Esportiva i Cultural Círculo Sollerense em correspon contestar a l’escrit signat per vostè i publicat a la passada edició de “Veu de Sóller”.

En primer lloc, vull dir-li que sempre l’he considerat una bona persona, m’ho ha transmès a les converses que en alguna ocasió hem tingut plegats, i a més és un soci que ha demostrat al llarg dels 55 anys una fidelitat constant a la nostra entitat i amb un comportament exemplar on, com vostè bé diu, “mai ha tingut cap queixa ni protesta de ningú”.

En segon, és un soci que crec estima de veres la nostra entitat, amb una constant preocupació pels problemes que l’afecten, i que a més és valent, ja que no té cap por, a cara descoberta (no com altres), per a manifestar públicament el que pensa o per a protestar quan veu coses que no li agraden. Tot això és lloable i li assegur que és un estímul pels qui tenim responsabilitats a la Societat.

No obstant això, Sr. Umbert, i en honor a la veritat, en defensa de la gestió de la junta directiva i del concessionari del bar, i en deferència als altres socis i a l’opinió pública, em veig obligat a fer-li algunes puntualitzacions importants en relació al seu escrit publicat, perquè, en aquest cas em tem que, de sobte, o bé ha patit de desmemòria  o ha fet un exercici de cinisme Déu sap amb quines intencions.

Perquè, com pot dir que el concessionari del bar, Sr. Toni Oliver, a la darrera junta general de socis, el va amenaçar, si la seva intervenció fou provocada precisament per al.lusions directes que vostè va fer a la seva persona, i es va limitar públicament davant més de quaranta persones -i pens que de forma correcta- a defensar-se de les seves acusacions, lo qual entra dins el convenient i lògic dins un grup de gent civilitzada?

Com pot dir que totes les cartes que vostè ha enviat a la Societat “han estat ignorades repetidament”, quan totes i cada una d’elles (a saber: 30 juny de 2008,19 setembre de 2008,27 març de 2009,30 març de 2010), i segons consta als nostres arxius, han estat contestades per escrit, la darrera li fou enviada per correu certificat al seu domicili, de la qual vostè acusà rebut baix firma el passat 13 d’abril de 2010 (fa un mes i mig), i fins i tot ho va confirmar dies després al propi president?

Per què no detalla el contingut d’algun d’aquests escrits que vostè ha enviat, sempre negatius, la majoria inassumibles, en els que s’oposa i està en contra de tot, fins i tot a acords de la Junta General de socis, com és ara la intal.lació i accés gratuït pels socis a Internet, avui sortosament una realitat de la que tots podem gaudir a la sala de lectura?
Com pot dir que no se li ha fet cas, quan en la majoria d’ocasions també se li ha contestat de paraula i de forma raonada, normalment per via del president Sr. Joan Socías, ha tengut accés a  documentació (contractes de concessionaris, per exemple) i al final de la conversa vostè ha manifestat que la qüestió plantejada havia estat degudament aclarida i que no feia falta que li enviàssin cap escrit?

Com es pot atrevir a qüestionar la salubritat del local social i del servei de bar que s’ofereix quan aquest és correcte i professional, i de cada cop hi ha més persones, moltes d’elles socis, que gaudeixen d’una ample oferta de qualitat adaptada als temps actuals?

Com pot dir que li molesta la ubicació de la ja arxi-famosa congeladora quan ja ningú en fa cas, i a més, com ho he constatat personalment i amb altres socis, no impedeix per res el trànsit de pas ni la normal lectura del tauló d’avisos?
Per què no diu que el tema de les olors del forn ja fou tractat a la darrera assemblea de socis, on el concessionari es va comprometre a solucionar tan aviat com fos possible, de lo qual jo no tinc cap dubte que aviat així serà?

Per què deixa que algú o alguns el manipulin i s’aprofitin del seu bon cor i bonhomia?

Està clar que fer el gust de tothom és quasi impossible, i probablement, que a la nostra entitat, com per tot, sempre hi haurà aspectes millorables, però s’han de solucionar fent feina i amb criteri, i li assegur que així ho estam fent, mai intentant desprestigiar ni desacreditar a altres persones.

Finalment, Sr. Umbert, no pequem d’immobilistes. Som una entitat històrica, clar que sí,  però encarar el futur també vol dir adaptar-se als canvis. El contrari seria condemnar-nos a quedar endarrerits i desfasats. I això, mai. Per l’amor de Déu, no creu que val la pena fer un esforç? Com sempre estic a la seva disposició.