La partida prematura de Gregori Puigserver Arbona ha estat i serà comentada molt temps per la petjada forta que aquest home ha deixat, tant en la vessant d’empresari en matèries diverses com en la faceta de persona altruista a tota hora disposada a escoltar i participar en qualsevol activitat social.

Ja en parlaran altres. Jo només vull remarcar els seus lligams amb el terme municipal d’Escorca.

Gregori començà els esmentats lligams de molt jovenet participant en la construcció dels primers habitatges vacacionals del Port de Sa Calobra a principis de la dècada dels anys cinquanta. Més tard a Tuent aixecà els primers xalets de nova planta i també realitzà la restauració de vàries cases de possessió de vàries cases de possessió de les quals en reconvertí una en l’emblemàtic restaurant Es Vergeret. Ja en la seva plenitud professional dugué a terme diverses actuacions al Santuari de Lluc -ara  amenaçat per la projectada nova urbanització Es Guix, monstruosa i obscura – on destaca la rehabilitació dels porxets. Restaurà també les rentadors del llogaret de Sa Calobra. Dugué a terme la renovació de les esglésies de Sant Llorenç i Sant Pere, la romànica més antiga de la Mallorca neo cristiana. També actuà dins l’estament militar realitzant la darrera ampliació de la base de vigilància aèria de Son Torrella.

Fou el principal suport de l’entranyable Pare Rafel Joan tant en la recerca de l’oratori de Sant Salvador -el  més elevat de l’oratori de l’illa- com en la celebració singular del Sal Pas o Pical-Sal com en la celebració de la festa de Tuent i Sa Calobra juntament amb l’enyorat Salvador Sastre de Can Lleig.

És curiós que sense esser resident al terme conegués Escorca pam a pam molt millor que els seus escassos  cent habitants reals, molts dels quals ni tant sols ens coneixem entre nosaltres i només tenim cura del nostre redol i feim mitja vida a un poble veïnat com és tradició que no té el perquè canviar.

Adéu mestre i amic,