Els aficionats al futbol i els qui són seguidors del Barça saben, per tot el que es veu en la manera de jugar de l’equip, que el futbol és un joc que reclama als qui el practiquen, endemés  de complir el reglament i acceptar les decisions suposadament justes que aplica un grupet d’homes com ells, els àrbitres, una predisposicició biològica i física, anímica, filosòfica, ètica i tècnica de cap als altres membres del propi equip i del conjunt contrari. I tot això no garanteix la realització d’un joc satisfactori de cara al resultats i a la valoració que en faci l’afició. Això tots els aficionats ho sabem.

La vida dels humans s’ha comparat sovint a un camí, a una aventura, a un joc. I en aquest camí, aventura o joc hi ha hagut de tot i molt. Les persones, les famílies, les societats, els pobles, les  ciutats, els països, els estats… molt prest s’han anat donant reglaments, codis de tota casta i, d’aquesta manera el comportament, el joc de uns i altres ha pogut ser net en moltíssimes ocasions. Però no hi han mancat cruentes experiències de violència i de terror. La humanitat no sols no s’ha humanitzada sinó que manté moltíssims exponents deshumanitzadors. A la misèria i la fam, manca d’educació elemental, i absència de recursos sanitaris en els països de l’anomenat tercer món, cal afegir el col.lectiu que experimenta la crisi econòmica de forma més dramàtica. I els prepotents, que riuen a l’esquena dels qui ho passen més malament, son uns cínics que no es poden anomenar cristians.

També crec que, entre nosaltres, els retalls a la cultura pròpia, amb les seves variades expressions artístiques i estètiques, als mitjans de comunicació de casa, a la sanitat, a l’educació que s’han produït i els qui s’anuncien que es produiran, ens assebenten de la violència que es fa a determinats trets d’identitat  de la nostra cultura i llengua i ens mouen a resistir.

Però, amb crisi, amb retalls, per uns i pels altres…

Ara ve Nadal…

Els cristians, membres tots d’aquesta humanitat malalta, ens disposam a celebrar les festes de Nadal i any nou. Sabem per experiència que és possible celebrar-les segons la Tradició. Però fins i tot la Tradició canvia.

Els qui de debò volen reviure i celebrar el Nadal original s’han d’encarar amb el misteri de Déu i el misteri de l’home. Que Jesús, anomenat de Natzaret, Fill de Déu, nascut de la Verge Maria, es fes home com nosaltres, a un determinat moment de la Història, significa que la meva humanitat, la teva, la de qualsevol, en definitiva la Humanitat sencera, ha sigut convidada a compartir l’experiència d’una nova Humanitat. Des de Jesús és possible ésser d’una altre manera; més humana i més humanitzadora; més fraternal; més lliure i esperançada; més piadosa; més igualitària en lo econòmic perquè som iguals en dignitat. És cert que el seu camí va acabar a la Creu. Però la garantia de la seva causa agafa la força definitiva amb la seva Resurrecció.

Perquè, en definitiva, quan Déu elegeix el més humil bressol per néixer i fer estada entre nosaltres, comença el seu camí per lo més baix i pobre del món. En efecte, la salvació començà per els de més avall i, poc a poc, amb bona voluntat les bones persones, tocades per un Alè nou treballin el projecte dels cels nous i la terra nova.

Que hi ha gent en el món que no sols no s’apunta a aquesta causa sinó que fins i tot la combat. Si, per la seva part, el Déu bíblic mostra la seva preferència pels més pobres, els prepotents del món, amb els seus ídols, retarden la consecució d’una Humanitat com Déu vol. 

Tots ens ho hem de fer mirar.

Substituint la mala cara per un somriure; amb gests domèstics i de carrer farcits de tendresa; participant amb causes solidàries i de caritat; retornant els diners aconseguits injustament; que empresonats i  segrestats vegin la llum i la llibertat; que malalts i persones majors tenguin companyia i ajuda; que ningú vulgui ni pugui romandre marginat; que responsables de l’economia i de la política s’ocupin més de salvar persones que de salvar l’euro… i que escoltant la Paraula i celebrant el Misteri de l’amor de Déu fet Home com (i per) nosaltres, tots aquells que hi creiem, mirem amb els seus ulls el nostre món i posem les mans , els peus, l’enteniment i el cor al servei de la seva Causa.

Les Festes de Nadal i d’Any Nou seran més originals. I tots nosaltres més autèntics i  més feliços. Per molts d’anys!