Les Persones -jo, tu, ell-a, nosaltres, vosaltres, ells-es- vivim una experiència limitada de vida. En aquest temps personal limitat, que ens toca jugar a cada un, i en un espai determinat, també limitat; tot ésser humà es troba davant el repte, intransferible a cap altre participant, de ésser i actuar en el partit més important per a la vida de cada un.
La gran sort, en aquesta lliga de la vida, és que cada persona som, per definició, convocats a jugar en equip; no deambulam pel camp de l’existència anant cadascú per ell. El nostre viure, amb els altres i per als altres, jugant la pilota que feim avançar cap a la porteria contrària, la compartim amb els demés que juguen. I es tractarà, òbviament, de fer molts de gols.
Cada un i tots plegats, formam l’equip de la Humanitat. Malauradament, en la llarga història dels campionats que portam a l’esquena, ens han fet massa gols deshumanitzadors. I, també sortosament, molts i moltes que han jugat fort i bé aconseguiren marcar moltíssims de gols humanitzadors; més que els contraris. Per aquest motiu, l’equip de la Humanitat ha anat pujant, poc a poc, i escalant categories superiors; això sí, amb davallades a divisions inferiors incloses, de tan en tan.
Ens arribà de fora un bon Entrenador. Venia d’un altre món, però, més o manco, s’assemblava a tots nosaltres: i es posà a jugar amb nosaltres. Demostrà lo molt que en sabia i ho contagià a tots els qui volien mantenir un estil de joc parescut. Des d’aleshores l’equip de la Humanitat començà a marcar gols humanitzadors, precedits de jugades ben elaborades, i a ser temut per tots els altres equips que pretenien marcar gols deshumanitzadors.
Podem concloure que el gran partit acabà en empat. Que la culpa fos de l’àrbitre Llibertat, que tolerava les faltes, la violència, les agressions físiques i verbals, era evident. Que l’equip deshumanitzador havia marcat molts de gols sense respectar les regles del joc, era sabut per tothom; fins i tot que havien comprat l’àrbitre Llibertat fent-lo tornar ric era de domini públic.
Aquest Nadal es juga la pròrroga. Jesús ha vingut a jugar amb la Humanitat. Els qui s’apunten al seu estil de joc, coneixent-lo, estimant-lo, seguint-lo, sentint-lo ben devora…i els qui sense conèixer-lo, amb bona voluntat s’apunten a marcar molts de gols humanitzadors podrem gaudir d’aquella Pau que a la Terra vol ser expressió de la Glòria de Déu.
Una Pau fonamentada en la Justícia i la Veritat, en l’honradesa i la solidaritat, en la igualtat i la participació, en el respecte a cada un-a. El respecte és garantia de llibertat, d’aliment i vestit, de casa on habitar, de bona educació per créixer com cal, de salut atesa, de sol.licitud envers els qui més ho necessiten.
Quan tots els privats d’algun dels Drets Humans es vegin restablerts, aleshores el Nadal serà Feliç i l’Any Nou 2014 bo del tot. Molts d’anys!
