He cregut necessari escriure aquesta carta per agrair i reconèixer públicament, a Rosa Castanyer, la seva tasca amb la Reu Roja de Sóller, doncs la seva labor ha passat més enllà de la feina que se li assignava cada dia.

Al llarg de més de vint anys, aquesta professional, des del respecte i l’educació, s’ha preocupat per donar solucions a qui li demanava ajuda, dedicant-se en cos i ànima a la Creu Roja local i la seva gent. Els que la coneixem sabem perfectament quin ha estat el seu tracte cap a usuaris i voluntaris, per tant, per l’estimació que ha demostrat tenir a la Creu Roja, és fàcil arribar a la conclusió que no ha deixat el seu lloc de feina de forma voluntària.

Des del temps en què la presidència estava ocupada per Maria Vázquez o per Juan Vallcaneras, Rosa ha coordinat els programes de metadona, els preventius o la teleassistència. Ha cercat feina als immigrants i ha cercat voluntaris per impartir classes d’espanyol a estrangers, entre d’altres tasques també importants pels més desvalguts.

Jo, seguida de 145 signatures, de gent amb qui comparteixo opinió, estam dolguts amb la seva partida perquè creim que Rosa Castanyer, després de tanta dedicació, no ha tengut el comiat ni l’adéu que es mereixia. De la mateixa manera, volem aprofitar aquest mitjà per agrair tot el que ha fet pel poble, la seva gent i els seus visitants a través de Creu Roja.

Moltes gràcies, Rosa.