Fins quan d’injustícies? Menys grues i més poble! Els cartells informatius no interessen, són un mal negoci. L’altre dia vaig aparcar el cotxe al pàrquing de Teixidors devers les 3 del capvespre pensant que l’ORA acabava a la 1 pensant no n’hi havia fins a les 5 del capvespre, i no vaig posar el tiquet. A les 4 del capvespre el vaig anar a cercar per recollir els meus fills i el cotxe ja no hi era. La grua ja me l’havia pres: 107 euros de grua i 15 de multa me demanaven per recuperar-lo.

En aquells moments no tenia els doblers i els meus fills m’esperaven. El meu gran error va ser, impulsat per la meva necessitat, fer dues telefonades al gerent de Sóller 2010 explicant-li el meu cas. Com en Ponci Pilats es va rentar les mans. Si no tenia doblers no era problema seu (tenia tota la raó). Jo tan sols li demanava una gestió per aconseguir, com a mínim, un ajornament del pagament. La seva resposta va ser que no podia fer res.

Pel camí em vaig trobar amb el senyor batle del poble i més del mateix: Jo no puc fer res. En definitiva, paga si vols recuperar el teu cotxe.

M’imagín que es tornaven a fregar les mans; el negoci va bé. Sorpresa, impotència i despreci va ser el que vaig sentir. Fins quan els permetrem els sollerics fer ostentació del seu poder quan els convé i gaudir dels privilegis que damunt nosaltres tenen? Afortunadament, quan vaig poder explicar als meus fills el motiu per als quals no els havia pogut anar a recollir em varen perdonar (ells sí, que és el més bo d’aquesta experiència), i la seva resposta va ser ben clara: nosaltres et deixam els doblers, paga i a la merda. Això mateix vaig dir jo. Gràcies fills meus.