Fa anys vaig conèixer una dona que va influir molt en la meva vida. Tots els joves que la coneixíem l’anomenàvem Mutti, encara que aquest no era el seu nom, ni tampoc era la nostre mare alemanya, era una dona senzilla. Ens agradava estar al seu costat perquè sempre ens explicava històries plenes de saviesa, de les que apreníem grandioses lliçons, moltes d’elles encara tenen una gran influència a la nostra vida.

Avui compartiré amb vostès una d’elles, és la història de la rebaixa dels tres-cents càntirs.

Hi havia una vegada una dona que era molt afeccionada a comprar tot allò que estava d’oferta, perquè trobava sempre els “xollos” més increïbles, dels que presumia davant de les seves amigues. Precisem que parlem d’una època en  què les dones només tenien un mètode de realització personal, que era el de dur una casa perfectament. Aquesta dona doncs, era la mestressa perfecta, a casa seva tot era net i polit, comprava millor que ningú i totes les veïnes impressionades amb la seva vena comercial, l’envejaven.

Però un dia va arribar al seu poble un comerciant que venia càntirs, i en el poble tothom en tenia un, no hi havia manera que aquell home fos capaç de vendre el seu estoc. Val a dir que en duia tres-cents i no volia tornar a casa seva carregat com un ase. Així que, l’home va començar a fer ofertes, dos càntirs al preu d’un, tres càntirs al preu d’un, quatre càntirs al preu d’un, però ni amb aquestes la gent volia comprar càntirs, i va anar pujant talment una subhasta fins que al final va acabar oferint els tres-cents càntirs al preu d’un.

En aquest punt de la història només la dona espavilada de què parlàvem li va comprar els càntirs, l’home se’n tornà amb les mans buides, i havent fet un negoci més aviat pobre.

En arribar a casa seva el seu espòs, li diu a la mestressa: “On vas dona amb tots aquests càntirs?”

I ella tota orgullosa li diu: “He fet el meu millor negoci, els he comprat tots pel preu d’un!”

Des de llavors, sempre que algú fa una compra completament inútil, només perquè és temps de rebaixes, neix la dita dins la nostra família: “Ja ha fet la compra dels tres-cents càntirs”.