Les festes de Nadal i Cap d’Any s’han convertit, baix el meu humil punt de vista, en unes festes de despesa descontrolada i han defugit del seu sentit original, el seu vessant religiós. Aquest és un fet i no una opinió personal.
Crec que ningú podrà estar en total desacord amb jo, en part, possiblement.
Aquests dies hem pogut llegir als mitjans de comunicació la polèmica sorgida arran del fet de posar llums de Nadal o no. Si els havia de pagar el comerç o l’Ajuntament. En definitiva, ha estat una qüestió que ha comportat debat, critiques i, com no, opinions distintes, que això és l’important.
És veritat que veure un poble o una ciutat plena de llums i alegria comporta vida i somriures per tot arreu però, no ens enganyem, hi ha gent que ho passa molt, molt, malament i que no està per llums, ni festes ni res que se li assembli.
Tenc una opinió xapada, «corazón partido» com diuen ara, amb aquest aspecte: m’agrada tota aquesta bulla de llums, música i campanades i alhora no tendria cap problema en plànyer-me de tot el que he citat.
Això sí, on està el sacrifici? Si jo no tenc malament la informació, els llums no es posaran perquè l’Ajuntament troba que no pot suportar aquesta gran (immensa i innecessària diria jo) despesa que comporta l’enllumenat de Nadal i passa la pilota als comerciants perquè paguin ells el cost, ja que en són una part molt important dels beneficiaris. Pel que fa a la part econòmica, en són els més beneficiats, sense lloc a dubtes.
Mirin, senyores i senyors, els puc assegurar que a mi tant m’és si posen llums com si no en posen, entre d’altres coses perquè allà on vivim la meva família i jo, no hi arriba ni l’ombra dels que posen per tot Sóller. Ara bé, crec que el debat no ha de ser aquest. El debat s’hauria de centrar en renunciar a l’enllumenat i aportar, Ajuntament i comerciants, al manco una part dels cost que tot aquest festival comportaria per ajudar a les famílies més necessitades que, que n’hi ha, i no poques, per desgràcia.
Què farà l’Ajuntament amb aquest retall econòmic? Perquè els comerciants es neguen a pagar dient que ja paguen els seus imposts? He de dir que estic d’acord en les dues parts a la mateixa vegada. L’Ajuntament es podria plànyer de moltes coses i pagar, per exemple, les factures que té pendents de fa anys (és una manera de tenir ofegats als seus proveïdors) i augmentar les assignacions als serveis socials, que no dic que siguin poques les que tenen, el que passa és que a hores d’ara la situació és molt delicada i necessita d’una gran dosi de solidaritat per part de tots.
La situació econòmica de l’administració en general és caòtica, a Sóller, a Palma, a Sineu, al Govern, al Consell… entre d’altres coses perquè està els molts casos triplicada o quadruplicada (Govern Central, Governs Autonòmics, Consells Inuslars i Ajuntaments).
No és sols una problema de la nostra administració sollerica. Aquest fet ens hauria de fer reflexionar i que la classe política en general apliqués mesures de contenció de despesa i, sobre tot i com fa la gent abans de l’estiu per lluir el bikini, tanga o banyador, passar per algun lloc especialitzat en fer aprimar les persones i veure si tenen alguna solució per l’administració. Si l’administració no s’aprima, això no té solució. No és possible suportar tota aquesta despesa, innecessària i frívola.
Val a dir també que el comerç ho passa malament, més de metro diria jo, i que les coses no pinten gens bé, ni a Sóller, ni a Palma ni a Consell, ni enlloc. L’administració ha d’ajudar al comerç perquè el comerç som tots, tant els que compram com els que venem. També és veritat que el comerç sols pensa amb l’administració quan els temps venen magres. Si el vent bufa de llevant… tothom mira per ell i Déu per tots. És la condició humana que ens ha fet tornar així d’egoistes.
Cal una reflexió i, sobre tot, no fer les coses per fer-les o no fer-les per no fer-les. Reflexionar vol dir pensar i si pensam, tenim molt guanyat tots. Aprenem dels nostres errors i, si cal i hi som a temps, tenim o tendrem la capacitat de rectificar. Faig un crit a la solidaritat començant per mi el primer de tots.
