Gairebé inesperadament ens hem trobat de ple a l’estiu. D’un dia per l’altre ens hem vist amb la necessitat de deixar les mànigues llargues i posar-nos a suar. La calor s’ha retardat, però quan ha vingut, ho ha fet amb la mateixa intensitat com si es tractàs de no haver tingut aquest temps d’espera. Ha vingut tota de cop. I que hi farem. Pel gener no cerqueu figues. Ara és fruita del temps i no ens queda més remei que menjar-ne. Vagi idò, que el tinguem bo de passar.
Aprofit per parlar de l’estiu, ja que és un temps de l’any en què el ritme i la vida de moltes persones canvia. És, per a molts, el desitjat temps de les vacances, del desitjat repòs, de la tranquil.litat, de la pau, de la platja,… I és que les persones necessitam descansar, desconnectar-nos, canviar d’ambient, etc. Una necessitat que la generació anterior a nosaltres no havia tingut mai -no n’havia tingut l’oportunitat ni la necessitat- ara ens és imprescindible. Tot i que sempre es sent a dir que n’hi ha que fan vacances de cap a cap d’any. Un temps perdut o un temps per aprofitar?
Hi ha un primer grup de persones, que pensa en les vacances per a si mateixos, temps de descans, temps de fer el que no pots fer altre temps durant l’any, temps de viatges, … De totes maneres, és bo que en aquests temps pensem el que volem, podem o hauríem de fer, no deixar que ens passi per damunt un mes o uns dies i no ens haguem plantejat ni tan sols el que hem de fer. Llegir qualque llibre també pot ser una bona opció. No només anar a fer de mares de deus d’agost damunt l’arena de qualsevol platja de la nostra illa, embadalits pels protectors solars.
Hi ha un altre grup de persones que pensa que les seves vacances són per dedicar als altres. Hi ha persones de moltes i diverses professions que aprofiten el seu mes de vacances per anar a qualque país del tercer món a fer alguna feina social, a dedicar el seu temps a persones que ho necessiten. Potser resultar ser poc temps, però és molt de temps.
De fet les vacances són un temps per buidar (buidar-te d’estrès) i per omplir (de pau-tranquil.litat). Res millor per fer aquest transvassament d’estrès a pau que fer-ho rodejat de nins, de malalts, de pobres, de gent que no només aprecia el teu temps, sinó que t’omple de gratitud, de sentiments, que té molt de temps per a tu.
Des de la Delegació de Missions del Bisbat, a congregacions religioses, o per contacte amb qualque missioner, es facilita que aquestes experiències a països del tercer món, siguin una realitat. Te’n dus poc o molt poc i t’ho donen tot. De fet aquestes experiències són tan gratificants que n’hi ha que repeteixen un any darrera l’altre. Aquest estiu, un amic meu anirà al Perú perquè el fill d’un matrimoni conegut ha de fer la primera comunió, i ell n’és el padrí jove. Ja que hi va continuarà la seva tasca de donar cursets als nins que normalment no estan escolaritzats perquè treballen.
Molts són els qui dediquen l’estiu als altres. Un estiu ben aprofitat.
