Fa poc s’ha publicat una veu telefònica que venia a dir que tots els batles dels darrers trenta anys han endeutat l’Ajuntament de mala manera.

Aquestes afirmacions inexactes són un segon despreci al primer batle electe de l’actual cicle. La primera ofensa ha estat postergar sine die l’homenatge que es mereix. L’etapa de Simó Batle, al contrari del que s’insinuava, fou d’eixugament de deutes municipals. Que en aquests trenta anys, arreu de Mallorca, hi hagi tota una constel.lació de petites sangoneres i grans lladregots no dóna dret a ningú a posar tothom dins el mateix sac.

Endemés de la circumstància dels trenta anys, Simó mereix un reconeixement pel seu caràcter conciliador. Per un costat seguí la labor dels batles pre-democràtics, Miquel Soler i Joan Alcover, que tengueren la valentia d’enfrontar-se als militars democratitzant la platja i, d’altra banda, s’esforçaren en dotar la vall d’uns equipaments educatius fins ara intectes. A la vegada, Simó establí forts lligams amb els representants de la legalitat republicana personificada per Josep Morenilla i Andreu Pizá.

Tot dins una crisi econòmica pitjor que l’actual i enfrontat a uns funcionaris bunqueritzats, gelosos del maneig de la maquinària municipal.

La petjada de Simó fou tan forta que el seu dofí, Antoni Arbona, des de llavors i encara ara és home decisiu dins la política municipal.