La gent encara no s’ha llevat l’oloreta de fum dels cabells i la pell i els carrers i les xarxes socials bullen amb opinions i, sobretot, informacions (verídiques o no, això ja es veurà) sobre certs aspectes de la nostra festa que enguany ha estat marcada per una organització molt ben duita i per uns participants que (pareix) han respectat bastant les normes. Repetesc: participants. Els visitants ja són una altra història.
El que es sent pel món és que s’han gastat 50.000 euros en seguretat. Segons s’ha dit, i que ningú es prengui això com una informació, sino com una pregunta, és que els doblers obtinguts amb les polseres de participants han anat (juntament amb altres fons, és clar) a parar a la contractació de personal extra per assegurar la seguretat ciutadana.
Sense anar més enfora, a Can Dulce les pageses teníem dos “musculitos” Prosegur que s’asseguraven que cap pagesa entras sense polsera verda i tampoc sortís amb bocata baix el braç. Dos. Perquè ja sabem que les pageses poden ser molt agressives quan ens toquen el bocata (que a les 6 del capvespre entra com si fos caviar). Però en fi, ja xerrarem dels berenars després. Tornant a la seguretat, durant anys sollerics i solleriques han invertit temps i esforç formant part de Protecció Civil, i ens han acompanyat, de manera diferent, durant Firós i Sant Bartomeus i han aguantat les nostres gateres. El que es diu pel carrer és que fa uns mesos Protecció Civil va dimitir en bloc i que ningú no s’ha assegut amb ells per negociar. Aquesta, segons pareix, és la raó per la qual enguany hem tengut seguretat privada (per exemple) present al nostre Firó. La meva pregunta és, què hi ha de veritat en això? És vera que Sóller s’ha gastat tot això en seguretat? És vera que ens hem quedat sense Protecció Civil pròpia? I, si és així, què ha duit a aquesta gent a dimitir de manera tan generalitzada?
Per altra banda, i això ja és un tema recurrent durant els darrers anys, és la diferència entre els berenars. El Col.lectiu de Pageses s’ha pronunciat a xarxes socials al respecte, però no va malament aclarir-ho: els col.lectius no tenen res a veure amb els berenars. El frit, la coca, la pa, la sobrassada i el paté són donacions. Moltes pageses (entre les que NO em puc incloure) s’aixequen a les 7 del dematí un dia tan cansat com el del Firó per preparar, gratuïtament i desinteressadament, un fotimer de panets. Per altra banda, el frit s’encomana cada any i el paga un donant. Clar que estaria bé que algú pagàs perquè a les pageses ens fessin una bona greixonera de menjar mallorquí, però mentre aquest moment arriba més ens convé agrair la donació dels ingredients i l’esforç de les pageses que fan els panets.
Després de bus, tramvia, batalles, foc, Balanguera… arriba el Dj. Jo no sóc ningú per decidir quina música li va bé als moments que segueixen a que tot Sóller en redó s’agenolli agermanat i canti “La Balanguera” amb llàgrimes als ulls. Per ventura el que li toca és un vers tal com “Abre la boca mamita rica”. O per ventura, si volem que deixi de venir certs tipus de gent a fer certs tipus de coses, nosaltres mateixos hem de predicar amb l’exemple. Perquè no només són els forans els que fan botellot o es vesteixen com si fossin pallassos més que pagesos, pageses i sarraïns. Estimem la festa i vivim-la com bonament poguem, però amb seny i respecte cap a Sóller i cap a allò que significa.
No hi ha res perfecte. Farem mil Firós i tendrem mil errors distints. I el més segur és que jo quedi sense saber les respostes a les meves preguntes. Però no quedaré sense agrair als col.lectius i a tota l’organització la feinada que han fet; als grups musicals que, posant-hi esforç i temps (en alguns casos) gratuïtament ens han amenitzat les vetllades de divendres i dissabte; als personatges històrics que ploren d’emoció i ens emocionen als altres; als sollerics i solleriques que formen part d’aquest sentiment tan maco d’unitat i germanor. Visca Sóller, visca la Fira i visca el Firó!
