Almenys algun cop, per no dir moltes vegades, hem sentit la història d’aquell 11 de maig de 1561, dia de Sant Ponç.
Per primera vegada la sols escoltar dels teus pares, i, fins i tot, quan arriba el temps et van assustant dient “si no fas bonda els moros t’enduran” i, a poc a poc, et va entrant la curiositat del que va passar aquell dia.

Ja una mica més gran, a l’escola, et fan expressar mitjançant un dibuix o qualque activitat similar, la representació d’algun acte del Firó. Més endavant et van entrant les ganes de participar-hi, i, si tens la sort que algun familiar o amic hi participa, ja ho comences a viure. Sinó vas esperant fins que el teus pares troben oportú que ho representis.

Mentrestant et va menjat per dedins aquell cuquet i vas veient com a la plaça les pageses encoratgen als seus homes. Com els pagesos animats per un carismàtic Capità Angelats, amb aquell posat seriós i preocupat pels esdeveniments que estan a punt de succeir, els entusiasme amb “A la lluita sollerics…”

Baixes al Port i veus una multitud de sarraïns que desembarquen i dins tu vas pensant aquest any no sé si podran contra tants i el cuquet et va dient: “entra i dona’ls un cop de mà”, però no t’hi atreveixes.

Se’n van cap el Pont d’en Barona i veus que les forces dels pagesos comencen a flaquejar però en treuen d’allà on no n’hi ha i segueixen lluitant i te’n vas cap a plaça i la trobes saquejada pels sarraïns.

Dins tu, hi ha l’esperança que els pagesos no et fallaran, que vendran, que et defensaran a tu i al teu poble de la guarda de corsaris i saquejadors.

I de cop torna la pólvora i el fum, els crits i les espases. Els pagesos són aquí, amb l’ànim de salvar a les seves dones i les seves cases de la injustícia.

I quan veus i sents el Capità Angelats sortir pel balcó i dir “Molt bé sollerics, molt bé…” dins tu penses; no se que té el Firó però hi vull participar…

Visca sa Fira, es Firó i es Fironet