A la vall de Sóller i Fornalutx, qui més qui no té un trocet de terreny o finca, ja sigui hort de tarongers, llimoneres, olivar més gran o més petit, parcel.la o jardí, o que d’una manera o altre està lligat a ell.

Tots aquests terrenys, que no són pocs, conformen el paisatge que el foraster que ve, troba tan fascinant i meravellós. I el troba així perquè hi ha moltíssima gent arrelada al camp que s’encarrega de dur-ho net, ben arreglat i curiós, i en passejar veu voreres netes, sense brutor, eixermats i arbres exsecallats com abans ho feien els nostres padrins i que també, quan ho havien fet net, ho cremaven tot llevant així brutor i porqueria. D’aquesta manera s’eviten moltíssimes plagues, malalties, fongs i altres mals que, per desgràcia, avui dia circulen més que abans.

Jo, com la majoria de sollerics, tota la vida he crescut veient aquestes cremes i aquest fum que envolta la vall i que forma part de la nostra estampa d’hivern. Ara bé, hem après a conviure amb això creient que tot va encaminat a mantenir els nostres olivars i horts nets de brutícia i malalties.

De la mateixa forma també hem après a conviure amb el fum dels vehicles que circulen a diari, que no són pocs, amb el fum de les calderes de calefacció i el fum del motor de les barques, que ningú anomena però hi són, que causen encara més risc per a la salut.

Per això crec i concluesc que la crema de poda natural és el menys contaminant del que es crema avui en dia a la vall . A més, la cendra s’aprofita doblement: per abonar i com a mètode tradicional fungicida.