El 1960, coincidint amb la preparació dels actes de commemoració del IV Centenari de l’atac corsari a Sóller, la comissió de festes va decidir la construcció d’un monuments als sollerics que lluitaren aquell dia. Poc després es va constituir una Comissió Pro-Monument amb la intenció d’engegar l’obra.

Es posaren en contacte amb diversos escultors perquè fessin arribar les seves propostes. En principi s’havia elegit el projecte de l’escultor Tomàs Vila, el qual estava organitzat entorn de la figura d’una pagesa, que representava a les Valentes Dones. Aquest projecte fou exposat al Casal de Cultura perquè la població el pogués veure i donar la seva opinió. Però no va gaudir del suport popular i va generar moltes crítiques al seu disseny, davant això la Comissió no va voler executar el projecte de Vila, perquè no volia carregar amb la responsabilitat d’elegir un projecte que generava tantes crítiques.

Desestimada la maqueta de Tomàs Vila, es va convocar un nou concurs amb unes bases més concretes en quant al seu disseny. Fou guanyador el projecte de Pedro Martínez Pavía, l’únic que és va presentar. Aquesta obra si que va agradar i foren molts els sollerics que ajudaren econòmicament a la seva construcció. A més tots els mestres d’obres de la localitat posaren a disposició de la Comissió un obrer per a la realització dels treballs.

A pesar que en un principi s’havia proposat ubicar-ho a la plaça d’Amèrica finament es va decidir que es construís al creuer de la carretera del Puig Major.

L’obra es va inaugurar el maig de 1961, una setmana abans de la celebració de les fires i festes. Va comptar amb la presència de les autoritats civils i militars, la banda de música (que va tocar l’himne al IV Centenari) i dos helicòpters que llançaren pètals de rosa.

El fet és que aquest monument ha esdevingut un lloc emblemàtic i indispensable en els actes de celebració de les nostres festes. Als anys setanta, aquell grup de joves que tantes novetats va introduir a les fires per dinamitzar-les, va instaurar una ofrena de flors al monument, abans d’anar a la missa de Can Tamany. Aquest senzill acte cada any arreplega més gent. I per molts anys.