Ara que ens trobam en temps de crisi i totes les idees que surtin encaminades a economitzar uns euros haurien de ser ben rebudes, vull exposar-ne una que segurament altres ja l’han pensada però que fins al moment jo no he vist plantejada públicament.

Pel mes d’octubre de fa dos anys, un grup de la Tercera Edat anàrem de viatge a Lourdes i a Andorra passant per la Vall d’Aran. Ens aturàrem a la ciutat de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà i amb clima mediterrani, i durant el temps lliure ens passejàrem per un born semblant al de Palma. Era, com he dit abans, el mes d’octubre, i em va extranyar veure que ja exsecallaven els arbres amb les fulles encara completament verdes. Els arbres eren plàtans, els mateixos arbres ornamentals dels que disfrutam a les principals places, carrers i avingudes de Sóller. Vaig parlar amb l’encarregat de la brigada de poda i aquest em confirmà que cada any els arbres s’exsecallaven en aquelles mateixes dates i que no per això oferien cap senyal de malaltia o debilitat; ans tot el contrari, els plàtans es mostraven ben sans i plens de brancatge. Allà el fred arriba més prest, amb temperatures més baixes que aquí, cosa que fa pensar que fer l’exsecallada tan prest no ha d’esser bo i en canvi no és així.

A Sóller, la brutor provocada pel fullam caigut és un malson que arrossegam des del mes d’octubre fins al mes de gener, i jo em deman: i si, com fan a Tremp, poguéssim avançar l’exsecallada al mes d’octubre, no ens estalviaríem molts de jornals de neteja,  a més dels perjudicis que les fulles caigudes donen a les teulades, canals i clavegueram, així com el perill de patinades sobre el fullam banyat? Tot això suposa una despesa de capital molt important que es podria evitar exsecallant a Sóller els arbres de les vies públiques abans de que perdin la fulla. La poda s’ha de dur a terme, més tard o més prest, aquesta despesa no es pot evitar, però de fer-la abans, amb la fulla encara verda, eliminaríem la brutor i els perjudicis ocasionats per la fullaraca.

Jo no sóc tècnic amb la matèria, ni ho pretenc esser. Persones més enteses n’haurien de dir el seu parer i a l’Ajuntament n’haurien de fer un pensament: són molts d’euros d’estalvi.

En tots els camps evolucionen les formes de fer les coses i les tècniques canvien: si els nostres pares o padrins haguessin vist les exsecallades que es peguen actualment a les oliveres, a alguna només li deixen la soca, s’haurien mort del susto; i ja ho veis, brosten, van més frondoses i donen més fruit. Els temps canvien i noltros també. És per pensar-s’ho.

Molts d’anys a tots!