La meva indignació i tristesa es donen la mà just en aquest moment. Són les 10 del matí de dissabte dia 2 d’agost i cercant a les pàgines de notícies d’internet, com faig sovint, n’he trobada una que m’ha posat els pèls de punta i, sobretot, m’ha gelat el cor. Faig referència a l’agressió soferta per una nina menor equatoriana per part d’una altra, es suposa que espanyola, de la seva mateixa edat o possiblement més gran. La fortalesa física de l’agressora era notablement superior a l’agredida.
Al vídeo es veu quan l’agafa dels cabells, l’arrossega, li pega puntades de peu pel cap i la cara, cops de puny per tot i encara, per més afegir-hi, quan ja està a terra que no es pot moure de la brutal pallissa que li ha pegat, la remata amb un parell de puntades de peu al cap. Vull remarcar que eren nines. Més llastimosa encara era l’alegria de l’escòria humana que gaudia i animava l’espectacle.
Aquestes terribles imatges han estat vistes per Internet, suposo que per tot el món, ja que una persona anònima les va enregistrar amb un telèfon mòbil. Les imatges són patètiques, els ànims que rebia la bèstia humana per part de les seves amigues animant-la a pegar-li més fort, eren dignes de persones sense cap dret ni un a merèixer l’estimació i respecte dels demés i feien que qualsevol persona amb un dit de seny, hagués agafat un tronc i els hagués romput la part gruixuda damunt l’esquena.
Els recoman la visualització d’aquestes esperpèntiques imatges (alerta perquè poden ferir sensibilitats si es que algú encara en té), sobretot, per allò d’adonar-nos que la gent ha perdut el cap, el racionalisme i, sobretot, la vergonya i la dignitat.
És curiós veure com els pares, polítics, educadors i tota la cort celestial que els corre al darrera, giram la cara cap a una altra banda quan passen coses com aquesta. Quan els nostres fills fan malfraig, quan s’enfilen i passen per damunt els pares, quan els educadors reben les conseqüències d’aquesta mala educació i, sobretot, quan la justícia no fa res de res, tots cercam sempre una justificació que, sota el meu punt de vista, en lloc d’ajudar als nostres fills a fer-los gent de profit, el que feim és potenciar fets que els poden convertir o els converteixen en futurs delinqüents.
Els joves tenen drets i els pares els hem de protegir però fins a un cert punt. Els drets comporten també obligacions d’entre les quals cal recordar que ésser menor d’edat no és un dret a no tenir cap responsabilitat ni una a l’hora de comportar-se. Una norma que s’aplica molt alegrament per part de les autoritats i dels pares “i què vols, són joves…”. Els seus drets comencen on acaben els de la resta de persones, i això sembla que no ho volen aprendre o saber.
Val a dir també que nosaltres, els majors, sovint deixam de banda les normes bàsiques de convivència humana i, per tant, els nostres fills prenen llum de na Pastora. La llum que precisament no és la que haurien de prendre més aviat la contrària. A la societat, polítics, legisladors… li convé més mirar cap a una altra banda i llevar importància a les coses.
Sembla que volem crear bèsties. Als pares, sovint, ens preocupa més tenir un bon cotxe, sortir de bauxa o, simplement pensar que els nostres fills són els millors. Anam malament. La culpa és nostra i si no es posa fre a situacions com aquesta i semblants, possiblement demà ja serà massa tard. Ells són el futur i, avui per avui, el veig ben negre i el pitjor encara és que ni aquesta colla de caps buits ni els seus pares se n’adonen.
“Que Déu ens guard ca nostra i el veïnat de més aprop”, resa la dita antiga. Quin futur que ens espera… Vull dir i alabar que hi ha molts joves que són bons i altres, molt bons. Ànim a ells i als que els han criat i no mal criat.
Perdonau la meva indignació però el fet és indignant.
