Un any més, els cristians, ens disposam a iniciar un nou any litúrgic. Per als cristians, l’any no comença o acaba el 31 de desembre, sinó amb les primeres vespres del primer diumenge d’Advent.
Aquest temps d’Advent hauria de ser el temps de la gran alegria, de ganes fondes de preparar-nos per a la vinguda de Jesús. Per què? Perquè Déu es fa carn, un de nosaltres; i perquè el necessitam, els respiram, el pregam, … anhelam per la seva presència.
En aquest temps d’Advent:
Amunt els ànims, la salvació és a prop de nosaltres. Jesús ha volgut formar part de la nostra història. Formarà part de la teva, de la meva vida; de la vida de tots. Preparem-nos amb il·lusió, com la devia viure la Mare de Déu.
Dóna el millor de tu mateix! Hem de saber donar, compartir, que no és sinònim de fer regals. No són regals el que necessitam: és l’amistat, amor, saber que les persones que m’estimen les sent ben a prop. Que volen fer camí amb mi. Jo em don, però també m’agradaria (més que regals) que els altres es donassin un poquet més.
Viu amb vigilància! No podem deixar que la vida ens visqui a nosaltres, som nosaltres els qui hem de viure la vida. No podem viure enlluernats per les petites llumetes dels nostres carrers engalanats. Perquè Jesús és la llum, hem d’estar vigilant per saber quan arriba la LLUM.
Envia missatges, estímuls, … per posar esperança dins el nostre món. Jesús no es va trobar un món ni millor, ni pitjor que el nostre. Nosaltres tenim les nostres dificultats, però el nostre món, ara més que mai té set d’esperança. Els cristians som sembradors d’esperança. No de condemnar! Jesús ens donarà una bona gerra d’esperança si confiam plenament en ell.
No temis, de res, ni per a res. Mentre recordam el passat i anhelam el futur, els cristians, tenim els peus a terra. Volem i hem de tocar la realitat. Aquest advent, és urgent que aquesta realitat se transformi per poder estar oberta a la necessitat d’un Déu que es dóna sols per amor.
Temps de pregària, temps per estar en silenci. Amb la companyia de Maria, i juntament amb ella fer camí, preparar el camí, com Joan Baptista. Donar bones noves, com Isaïes o com els evangelistes, perquè ens fa ganes viure aquest Nadal amb molta intensitat. La de Déu.
