Quan Déu envia el seu alè, reneix tota la creació. Des d’aquella matinada de vent i foc a la ciutat vella de Jerusalem, l’Esperit guia la història amb la naixença de l’Església i la fidelitat dels cristians a la bona nova de l’amor i de la llibertat compromeses en el rejoveniment de tota persona.

Avui dia, força gent espera de l’Església quelcom més profund que la immediatesa oportunista de manifestacions globalitzadores. En una societat sedejant de valors autèntics, l’Església ha de obrir nous camins al servei de la veritat de déu i de la dignitat humana.

L’Esperit de Pentecosta ha de continuar viu en el món a través del testimoni dels cristians, cridats a compartir inquietuds i projectes, esperances i somnis dels homes i dones del nostre temps. Cal posar en pràctica la paraula del senyor ressuscitat, reivindicant una millora personal i comunitària, en la fe i l’esperança dels apòstols.

Veniu Esperit Sant! Puig que només amb el vostre alè es possible de renovar tota vida i encarar els camins més agosarats. Vos sou el nostre Pare, ja que tots som fills de Jerusalem.