Benvolgut Poble de Sóller
Sembla que el nostre Ajuntament vol reprendre un altre cop l’antic vial amb origen al carrer Nou i destí no sabem molt bé a on, passant per sobre de Sa Torrentera, i de les nostres propietats.
Quan l’any 1994 aquest malson aleshores anomenat “PEC-1” es va iniciar, els veïnats de Sa Torrentera ja defensàrem el paisatge d’aquest indret i una manera de viure que ens havia tocat o havíem triat, de les obres faraòniques que ja s’hi pretenien tant per part del PGOU de l’Ajuntament de Sóller, com del Pla Director de Carreteres de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori, doncs aquest vial alhora constava als projectes d’ambdues Institucions.
Els mesos de novembre i desembre de l’esmentat any 1994, lliuràrem 1.076 al·legacions al Pla Director de Carreteres i 1.496 al·legacions al PGOU de l’Ajuntament de Sóller. Amb elles a la mà i una mala fi d’hores de treball, reunions, converses i angoixes ens salvarem del desastre.
Ara, en nom de no sabem què o qui, pel que fa al nou PGOU de Sóller, sembla que es vol ressuscitar aquest projecte o un semblant que pretén arrasar els nostres horts en base a pot ser dues possibilitats: si són grans abastament tal volta ens ofereixin requalificar els terrenys que ens quedin per a fer-los urbans, a l’espera que algun promotor ens ofereixi molts diners per ells, per a construir-hi més habitatges just a la vora de ca nostra. Mentre tant pagarem una animalada d’IBI (ja us n’adonareu tothom a casa vostra a partir d’enguany i cada cop més dins els propers 10 anys). I si son petits, doncs se’n van del tot i ja està. Les dues possibilitats serveixen per a carregar-se el paisatge i la manera de viure que gaudim, pels quals alguns hem pagat molts diners, després us ho expliquem.
Permeteu-nos exposar que a dia d’avui el vial en qüestió és molt més agressiu amb l’entorn que el previst fa gairebé dues dècades. Totes les obres faraòniques per si mateixes ja son molt perjudicials per a un entorn amb un alt grau de conservació, com és Sa Torrentera. Pot ser es tracta del més emblemàtic dels racons urbans ben conservats de la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat “?”. Però, fins i tot obviant això, a dia d’avui es donen almenys dos fets o motius que fan que qualsevol actuació a Sa Torrentera sigui molt més greu que fa gairebé vint anys.
L’any 2001 la meitat de l’hort de Ca’n Puigderrós fou posat a la venda. Els veïnats ens n’assabentàrem i amb prou esforç social, anímic i econòmic aconseguírem posar-nos tots d’acord per a comprar aquest hort que, ens digueren, pretenia un promotor de Sóller molt bona persona. Les negociacions començaren el novembre de l’any 2001 i acabaren el juny de l’any 2002 amb la firma de l’escriptura. Les onze famílies que ens posarem d’acord, pagarem 300.507 euros per l’hort, més 18.030’36 euros d’impostos i 6.010’12 euros en despeses. Ningú de nosaltres és ric, així que haguérem de posar mà als estalvis i als préstecs. Fins hi tot n’hi va haver que veneren altres terrenys, allunyats de qualsevol possibilitat de vials i especulació, per a poder comprar aquest. Tots teníem molt clara la finalitat de la compra: paisatge i qualitat de vida, per això ens atorgàrem uns estatuts molt restrictius, pels quals basta que un de nosaltres es negui a construir la part edificable d’aquest hort, per fer que no sigui possible. D’aquest fet se’n feu ressò la premsa i la televisió. Acudírem fins i tot a entrevistes, en les quals explicàrem que “havíem comprat feina” i a dia d’avui encara és així, doncs tenim cura d’aquest terreny com el que és “un hort”, un dels que encara li resten a Sóller per a poder presumir de Vall dels Tarongers, no de bades és un dels més retratats pels turistes, ho fan gairebé tots els que davallen pel carrer Nou. Premsa, televisió i gran part del poble lloaren la idea i l’esforç i els posaren com un exemple a seguir.
Aquest és un dels dos fets afegits que fan que a dia d’avui sigui molt més greu tornar projectar vials a Sa Torrentera. Però no sols ho és per que tiraria per terra un fet emblemàtic: el gest col·lectiu d’uns veïnats que férem el que pot ser haurien de fer els polítics: protegir tot allò que val la pena. I pagàrem molt per fer-ho. Ho és bàsicament per que l’ésser humà també integra l’entorn, i no tots els éssers humans aspirem a enriquir-nos sols amb diners, n’hi ha que preferim gaudir el lloc a on ens ha tocat o hem triat viure. I ho és encara més per que això ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Vist el que sembla que es torna pretendre a Sa Torrentera, no en faceu cas del que va dir la premsa i la televisió quan els veïnats de Ca’n Puigderrós compràrem l’hort, no ho agafeu com exemple, us pot sortir foradat si se us acosten els polítics, capaços d’atorgar seguretat jurídica als promotors per a dur endavant els seus negocis, però sembla que no a la resta de ciutadans per a poder viure en pau amb l’entorn i els demés, malgrat haguem pagat tant o més que qualsevol promotor per a uns terrenys.
Però per si això no fos abastament, hi ha un segon motiu afegit que fa que a dia d’avui sigui molt pitjor que abans qualsevol actuació a Sa Torrentera que signifiqui apropar-hi un excés de gent i de vehicles.
Els anys 1995 i 1996 amb la Plataforma per a la Defensa de l’Aigua de Sóller vam haver de treballar de valent per a aconseguir que del projecte anomenat “Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos de la Sierra de Tramontana. Mallorca (Baleares)”, conegut popularment com la captació d’aigua de “Sa Costera”, es retiressin les actuacions que es pretenien a Sa Font de S’Olla i que consistien en la captació en origen de l’aigua de les fonts de la zona.
Quan des de la Plataforma defensàvem les grans filtracions que es donen a Sa Torrentera, sovint aquí el torrent porta aigua i ja no la veiem arribar a la zona del mercat, i la conveniència d’aquestes filtracions pel manteniment de la xarxa subterrània de la Vall, la Conselleria es mantenia en la necessitat d’obtenir aigües netes que no es podien agafar després de passar pel poble. Al final acabàrem aconseguint un acord: que la captació es fes a l’altura de S’Estació. Citem textualment el que diu el punt “1.6” de la Proposició no de Llei aprovada per unanimitat de la Cambra el 29 d’octubre de 1996: “Es construirà dins el llit del torrent a l’altura de s’Estació una canonada que condueixi l’aigua sobrant de la Vall, sense contaminació fins a una captació situada a prop de la desembocadura. El sistema garantirà que només entrarà aigua en la conducció quan l’aqüífer de la Vall vessi”. El punt “2” esmenta que el Govern assegurarà la participació de l’Ajuntament en la gestió del nou sistema hidràulic. Aquest acord fou possible degut a l’estat de conservació de Sa Torrentera, que just l’any anterior els veïnats havíem salvat pels pèls.
La història del món, de Sóller en aquest cas, no comença quan un hi arriba. Quan arribem polítics, tècnics i ciutadans sempre hi ha un llibre escrit que no podem ignorar i molt manco si hi consta un treball llarg, dur i ben fet, com és el cas. L’aigua de Sa Torrentera es capta per a el consum humà, la qual cosa vol dir que la contaminació n’ha d’estar el més lluny possible, cosa prou complicada si s’hi acosta molta de gent amb la mena d’activitat que comporta un vial.
Pot ser quan els polítics i els tècnics es plantegen la redacció d’un nou PGOU no basta mirar-se quants cotxes hem de moure i quantes cases hem de construir, que tanmateix gairebé ja no ens podrem comprar. Un poble és pot ser com un tauler d’escacs a on a més del rei i la reina hi ha moltes més peces a tenir en compte per a poder dur la partida endavant.
Qualsevol canvi en les condicions de Sa Torrentera pot dur l’organisme responsable a retornar a la idea de captar l’aigua a l’ull de les fonts. I això sí que ens afecta ben de ple a tots. No cal cap tipus de sensibilitat envers uns veïnats, que han fet més o manco esforços per a viure d’una manera determinada, ni plantejar-nos si ens pot passar o no a cada un de nosaltres. Això és ben bo d’entendre: aigua contaminada per a beure o captació a l’ull de les fonts, que ben segur eixugarà la xarxa subterrània. El llarg treball i l’esforç de la Plataforma i els pous, sínies i algunes fonts de la Vall se’n podrien anar en orris.
En nom del seny i la prudència, arribat el cas, a tots aquells que considereu que val la pena conservar Sa Torrentera, us tornarem demanar les vostres firmes a sobre d’al·legacions, per tal de salvar-la per quarta vegada del desastre. Un cop més en sols 18 anys tractarem de fer entendre als polítics i als tècnics que Sóller no es mereix això, i que tots els ciutadans hem de tenir dret a paisatge, qualitat de vida, qualitat d’aigua i la mateixa seguretat jurídica que qualsevol promotor, doncs ara mateix ens sentim com si ja ens haguéssim examinat tres cops amb matrícula, però sovint ens fan repetir el curs per a veure si ens poden arribar a suspendre. Quants cops més i cada quants anys haurem de sortir a defensar un terreny tan bell, útil i fràgil que ens dona vida a tots?
