A aquest senyor que es queixa de veure funcionaris a determinades hores pel carrer li vull explicar una cosa. Primer, jo som funcionària d’una administració pública local a Palma. Hi ha una cosa que es diu horari flexible. Vol dir que has de fer les teves hores de feina, però no rígidament. Sols tens l’obligació d’estar a la feina de 9 a 14 hores (hora que solen venir els ciutadans) Jo, per exemple, cada dia som a la feina a les 7 del matí, cosa que em permet ser a Sóller a les 15 h. (ja que surt a les 14:30).
A la meva administració (administració local, com l’ajuntament de Sóller) tens possibilitats d’entrar des de les 7 del matí fins a les 9 i sortir des de les 14 fins a les 16:30. Si, per exemple, els dilluns entr a les 7 si surt a les 16:30, he avançat dues hores, cosa que em permetria sortir la resta de la setmana a les 14:00. Per això, senyor, si algun dia en veu per Plaça a las 14:30, li preg que em respecti. Jo he complit estrictament amb el meu horari laboral. El fet de ser funcionària a Palma i estar a Sóller a les 14:30 no és de cap de les maneres incompatible. Supòs que l’Ajuntament de Sóller funciona igual. Pot ser molta gent ja és a la feina a les 7, amb el que no hi hauria cap problema de veure’ls sortir a les 14:30 o fins i tot a les 14 si al endemà surten a les 15.
Crec que ja està bé d’anar contra els funcionaris. En quatre anys hem perdut més del 25% del poder adquisitiu (en el meu cas un 26,7 %) i ens han allargat la jornada un 14%. Els funcionaris també tenim fills, hipoteques, lloguers, factures… Que li agradaria a aquest senyor estar cinc anys congelat, que li robassin la paga doble, que apujassin la jornada un 14% de les hores i que a més a més li abaixassin el sou un 5%? Això és el que ens ha passat. A noltres, també ens han apujat les retencions.
També ens han llevat quatre “moscosos” i els “canosos”. Vull dir que aquests dies lliures es varen pactar fa anys, perquè quan a vostè li apujaven un 8 o un 10 % el sou a nosaltres en pujaven la previsió de l’IPC, que sempre era d’un 2%, malgrat després l’IPC pujàs un 8% o un 10 %. Vull dir que a la privada quasi sempre pujaven els sous per damunt de l’IPC. Davant la impossibilitat de l’estat d’assumir aquestes pujades de sou es va pactar entre administració i funcionaris disposar de quatre dies més a l’any lliures. Personalment m’hauria estimat més que em pujassin el sou un 10 %, en lloc de donar-me quatre dies més lliures. Però ara ni tenc el 10% més de sou ni els dies lliures.
He de dir que aquesta mesura, de llevar-nos els “moscosos” (els moscosos són allò que tota empresa té com a dies de conveni o lliure disposició) ha estat sols de cara a la galeria. A l’administració no li costa res que un dia no anem a fer feina, els companys s’afanyen i treuen la feina endavant (avui per tu i demà per mi, i si importa no sortim a berenar perquè surti la feina), no contracten personal per cobrir aquestes baixes. Sols ho han fer per fer-vos creure que així estalvien. Però no és cert. L’unic que han aconseguit és “putejar-nos”, amb perdó de l’expressió.
En aquest punt vull dir que tothom es queixa dels serveis. La seguretat social va malament, l’educació va malament, la seguretat ciutadana va malament, les carreteres cada dia estan pitjor. Totes aquestes feines les feim els funcionaris. Cada cop que us alegrau que el sr. Bauzá hagi despatxat funcionaris (perquè som uns vagos i no servim més que per augmentar el dèficit) us estau carregant els serveis al ciutadans.
Però encara hi ha més. Xerraré del meu cas en particular (que és extensible a molts dels meus companys de feina). Fa sis anys, a l’hora de berenar, jo anava al bar, amb els companys i em feia el bocata. Quasi cada dilluns (perquè era el dia més econòmic) anava al cine. Llegia una mitjana de sis llibres cada any. Si alguna tarda havia de quedar a Palma per alguna raó, anava a un pizzeria, un burguer, alguna banda que fos barat. Canviava el equip informàtic quan estava obsolet. Mai m’he ficat en grans deutes. Sempre he sabut, que amb el meu sou de funcionària no em podria comprar una casa i per això visc de lloguer… i podria afegir moltes més coses.
Avui, em trob amb un 26,7% manco de poder adquisitiu, que em deuen uns 2.000 euros de subvenció de túnel (fer feina a Palma surt car per a la gent de Sóller, com ha pujat la benzina!!) això vol dir, que em duc el bocata de casa (com molts dels companys), que fa dos anys que no vaig al cine. Que fa més d’un any i mig que no compr cap llibre i ja no us xerr del meu vestuari!!… I és que amb 1.200 euros de sou, pagant 550 de lloguer, la benzina, el peatge, l’electricitat (que no fa més que pujar)… Com jo, molts. Si els doblers no es mouen l’únic que aconseguim és: que tanquin els cinemes, que tanquin els bars, que tanquin les tendes i més i més gent a l’atur que, com no, els hi hem de pagar les prestacions les poques persones que encara continuam treballant.
Des de aquí vull reivindicar que la culpa de la crisis no és dels funcionaris. Nosaltres som víctimes de la crisi. No provocadors. Ho fan per tapar coses com: el Palma Arena, Maquillatge, Son Oms, Can Domenge… No som els funcionaris que enfonsam el país. De fet, la riquesa d’un país es mesura amb el nombre de funcionaris que hi ha. Quan més funcionaris, millor qualitat de vida.
Per acabar, sols li vull demanar a aquest senyor un poc de respecte. Que és molt fàcil criticar sense coneixement de causa. Per favor, la propera vegada, s’informi abans de fer més llenya de l’arbre caigut. Tot i que no s’ho cregui, ser funcionari avui en dia, no és fàcil.
