Quan els tres fantàstics presidents Toni Blair, Aznar i el cap Bush donaren l’ordre d’envair Iraq amb l´únic objectiu de trobar armes de destrucció massiva, l’únic que varen aconseguir fou destruir un país i milers de morts, d’entre aquestes moltes de nins innocents. Però sembla ser que a aquests senyors de la guerra l’única cosa que els importa és fabricar armes i destruir països sense el mínim respecte a la vida. Quan aquests tres senyors es passegen pel món sense donar ni un mínim signe de penediment i són homenatjats per allà on passen.
Em deman si estam vivint en un món deshumanitzat. És intolerable que aquests senyors de la guerra siguin rebuts com a herois i salvadors de la humanitat; quan han aconseguit destruir tot un país sense importar-los les conseqüències que porta fer una guerra, tot per mor d’unes simples sospites. Els resultats els podem veure ara. Milers de cadàvers, milers de nins i majors mutilats… però això sembla ser que a aquests fabricants de la guerra no el importa gens ni mica.
Hi ha una mitjana de cinquanta morts diaris a Iraq, aquestes són les conseqüències d’aquella reunió que els tres mosqueters celebraren a les Açores. En aquella reunió apareixia un Aznar com el «mamporrero» de Bush i de Toni Blair. Quan sortí la foto aparegueren plens de felicitat tres Homes que no eren Conscients del que havien decidit. Aquells tres homes semblava que havien Jugat a una Guerra, a una partida d’escacs, on el guanyador es convertiria en el cap de la resta. Els dos Peons foren els que Ajudaren a destruir un país amb centenars de milers de morts, aquestes són les conseqüències de tres homes capritxosos a qui els va agradar jugar a soldadets sense importar-los la vida de milers d’innocents.
Aquesta classe de polítics que tot ho arreglen amb bombes, l’únic que saben fer és sembrar odi a tot el món.
Ara tenim una altra mostra d’aquest salvatgisme per part d’uns dements que l’únic que saben fer és matar a tort i a dret com és el cas d’Israel amb Palestina; però sota el meu punt de vista el que no es pot fer es destruir tot un poble per culpa d’uns fanàtics.
Estam veient centenars de palestins morts cada dia i sembla ser que ni els EEUU, ni les Nacions Unides tenen el coratge suficient per aturar la matança de palestins per part d’Israel. A tots aquests països poderosos que no són capaços de fer d’intermediari amb intel.ligència per aturar aquest genocidi els aconsellaria que utilitzassin el sentit comú i la vergonya.
Arreu del món s’estan organitzant manifestacions, a Espanya la majoria d’organitzacions sindicals, actors i partits d’esquerra s’han tirat al carrer en contra del genocidi palestí provocat per Israel; però el que més m’ha sorprès és que en aquestes manifestacions que defensen la vida, no hi ha hagut presència de la Conferència Episcopal ni cap tipus de condemna al respecte. Sembla que a aquests senyors els importen més les manifestacions en contra de l’avortament que no els genocidi del poble palestí. El PP tampoc no ha obert la boca, això sí l’han oberta perquè alguns dels seus dirigents estan d’acord amb Israel, però no m’estranya. També varen estar d’acord amb la guerra d’Iraq. També són sorprenents les declaracions d’un periodista de tirada nacional, un tal Alfonso Rojo, que diu que aquells que condemnen l’atac als palestins no són sinó una societat moralment malalta que combrega amb el terrorisme. Les declaracions d’aquest individu són tan immorals i d’un estil purament feixista, intolerant i roí.
