Tot i que el que anomenam la Setmana Santa està centrada en el Déu cristià, encarnat en Jesucrist, i que els cristians catòlics celebram la seva pasqua, la lluna nova d’abril, no significa que això sigui així. Crec que durant la Setmana Santa tenim altres deus a qui rendir culte.

El deu de les vacances.  Aquells que aprofiten l’avinentesa d’uns dies, 5-6 dies surten de vacances: a la neu, a altres països, a veure familiars a la península, ect…

La religió de les processons. Aquells que tenen uns moments per viure la seva religió, la qual consisteix en 2,3… dies, on es surt en processó i en la qual viu la seva pròpia religió. La religió es manifesta als carrers.

El déu de l’espectacle. Aquells que aprofiten la religió dels anteriors i es planten als carrers a veure l’espectacle que realitzen.

Tot és de respectar. Per als primers, perquè tothom te dret al plaer, al descans. I també perquè moltes vegades és un bon moment de retrobament familiar, que per ventura no es té en tot l’any. I això no deixa de ser molt bo.

Els segons, possiblement, son víctimes de la religió viscuda aquests segles passats, i al manco tenen un contacte religiós. És la tradició, és el que “mana” l’església. Per a molts d’ells són moments intensos de fe, sense els quals no podrien passar. Tot i que no vol dir que hi hagi una vinculació directe amb l’església (al manco coral).

Per uns tercers l’espectacle forma part de la vida, de la religió i del ser. De fet el ser humà necessita de la vida dels altres bé per immiscir-se, bé per sentir-s’hi convidat. Potser tampoc es senten identificats amb aquests tipus de religiositat.

Tots intentam seguir a Déu? Tots intentam seguir a Déu!

La Setmana Santa és seguir els darrers moments de la vida de Jesús, i recordant passatges de l’evangeli, em ve a la memòria: que hi havia molta gent vinguda d’altres regions a celebrar la Pasqua (primer grup) hi havia gent que seguia a Jesús (segon grup), també hi havia gent que s’ho mirava d’enfora (tercer grup), sols els deixebles de Jesús celebraren el sopar pasqual, entre ells Judes que el va trair. I sols les tres maries, amb Joan el seguien, perquè els altres per por es varen amagar, fins i tot Pere, que el va negar. Al peu de la creu Jesús, mor, pràcticament sol.

A lo millor aquesta sigui la nostra realitat. La creu no és bona d’acceptar. La voluntat salvadora del Pare es mala d’entendre. Que Déu hagi de morir així? Ara bé, res té sentit si no hi ha el mati de pasqua florida.

La Setmana Santa serà aferrar-nos al moment més important dels inicis de la nostra fe. Viurer-los en profunditat des de la nostra realitat o “grup”, però sobretot viure amb joia la festa de la Pasqua. Bona Pasqua.

Ah, per cert, si podeu vos recomanaria el Pregó de setmana santa que el senyor Felip Munar va dirigir a Bunyola la setmana passada, és un vertader i profund document de la Setmana Santa. Disfrutareu de la seva lectura. Trobar sentit a tradicions que potser no sabem d’on ens surten… M’imagin que els membres de la Coral Polifònica de Bunyola el vos poden fer arribar un exemplar.