L’oposició del Partit Popular sembla que no té límits a l’hora de criticar amb violència tot allò que ignoren. A Espanya tenim un pintor que és l’enveja del món i de qui tots els mallorquins ens hauríem de sentir orgullosos per comptar amb un artista de la seva categoria: premiat amb el Príncep d’Astúries i reconegut a tot el món com un dels millors dels darrers temps. Per a mi, en lloc d’un príncep és un rei del seu gènere.
Les envestides del Partit Popular envers l’obra que Miquel Barceló ha duit a terme en la remodelació del recinte del Consell de Drets Humans de l’ONU, amb seu a Ginebra, durà a partir d’ara el segell d’un artista tan extraordinari com Barceló.
La bateria de crítiques cap a l’obra de Barceló ha estat orquestada per la secretaria general, la senyora de Cospedal i la cara de baba d’Esperanza Aguirre. Dues senyores que l’únic que destil.len pels seus porus són rius de demagògia i maldat.
Resulta que el Govern d’Espanya ha contribuït amb 500.000 euros a l’obra de Barceló a Ginebra; però això és una tudada de diners perquè aquests diners s’haurien d’haver destinat a vacunes per al Tercer Món. I jo em deman: «Tal vegada es preocupà alguna vegada del Tercer Món l’inoblidable Aznar, els seus ministres o els seus hereus polítics?». Ara se n’adonen que existeixen països subdesenvolupats, però durant els vuit anys del govern de Josema no sabien ni si existien. No tan sols han demostrat orgull, sinó que durant els darrers dies s’han dedicat, des de les ones divines radiofòniques, a escampar fems insinuant corrupcions o corruptel.les pel que fa a les quantitats despeses; assegurant que els diners havien estat bestrets de les partides a les ajudes al Tercer Món i sostenint mitjançant insinuacions i ambigüitats malignes que Barceló s’ha lucrat individualment i ha cobrat una suma esfereïdora.
Com a premi als serveis prestats a Zapatero en la seva qualitat de titella, totes aquestes acusacions contra Barceló són el fruit d’uns intolerants que no respecten a aquells que no pensam com ells i a qui no consideren adversaris, sinó enemics. Diuen que amb 500.000 euros es podrien haver vacunat milers de nins del Tercer Món. Seria incalculable saber els nins que es podrien haver vacunat amb 30 milions d’euros mal gastats al metro de Palma i els que presumptament han malversat al Palma Arena. Quan els sent parlar dels nins del tercer Món, pens en els nins de la guerra d’Irak: aquests mateixos nins que ara defensen per oportunisme pretenent-ne treure un rèdit polític, sense importar-los el més mínim res que no siguin els seus propis interessos. Miquel Barceló és un artista que passeja pel món el seu art amb orgull d’ésser mallorquí i espanyol, i a qui la història li reserva un espai entre els millors.
A Aznar i a aquella gent del seu partit que en el seu dia recolzaren la guerra d’Irak, se’ls hauria de caure la cara de vergonya quan parlen de vacunar a nins del tercer Món quan ells contribuïren a destruir un país sense importar-los per a res la situació dels nins.
Barceló es pot passejar per tot el món amb el cap ben alt, Aznar hauria de dur-la tapada amb un passamuntanyes i possiblement fins i tot el passamuntanyes s’avergonyiria d’ell.
Aznar passarà a la història per haver estat el president d’Espanya que va ajudar Bush i Toni Blair en una guerra sagnant, que ha costat milers de morts i entre aquests morts milers de nins, que ells no vacunaren.
Esper que algun dia sigui jutjats pel tribunal de La Haia aquest trio de personatges il.lustres que no han fet cap senyal de penediment i que es passegen sota pali. Hi ha un poema d’Antonio Machado en el que es diu: «Porqué esta derecha miserable, ayer dominadora desprecia cuanto ignora».
