Benvolguts accionistes del Ferrocarril de Sóller:

Nosaltres som dos microaccionistes: Jo només tenc una acció, i en Plàcid en té nou. Hem demanat la paraula per agrair i alabar la gestió de la Junta Directiva del Ferrocarril de Sóller, perquè ha demostrat la capacitat de gestió suficient per proporcionar als accionistes, en el darrer any econòmic, un dividend de 5 euros per acció. I, això, en un moment de profunda crisi econòmica com l’actual. Estam plenament convençuts del bon camí que ha adoptat la Junta Directiva, perquè ha aconseguit transformar el Ferrocarril de Sóller en una empresa capdavantera i en un dels motors principals de l’economia sollerica.

Efectivament, la nostra empresa ha sabut oferir als ciutadans de Mallorca i als visitants estrangers un mitjà de transport que en si mateix és una obra d’art. I no tan sols això, sinó que el Ferrocarril de Sóller s’ha donat compte que l’atracció de passatgers i turistes cap a Sóller és encara major si els dóna a conèixer el patrimoni cultural i artístic de la Vall. Un bon exemple d’això són les exposicions permanents dels quadres de Miró i les ceràmiques de Picasso a l’edifici de l’estació i, per damunt d’això, la restauració del casal modernista de Can Prunera i l’obertura i manteniment del Museu d’Art que acull. En aquest sentit, la Fundació Tren de l’Art està exercint un mecenatge cultural extraordinari.

A Europa, i sobretot als Estats Units, fa estona que el mecenatge cultural per part de les empreses privades s’està duent a la pràctica. A Espanya, en canvi, les activitats culturals i artístiques d’iniciativa empresarial estan encara molt lluny de ser majoritàries. En aquest sentit, idò, el Ferrocarril de Sóller s’ha avançat en el temps, s’ha avançat a l’hora de posar en pràctica aquesta idea que, sens dubte, acabarà per imposar-se a tot arreu en el futur. I no tan sols s’ha avançat en el temps, sinó que és i ha de seguir essent un exemple per a altres empreses, companyies, societats i patronals, no tan sols de la nostra ciutat sinó també de tota l’Illa.

Una part important del patrimoni artístic de Sóller la podem trobar en el cementeri municipal que, en el seu conjunt, és un orgull per a la nostra ciutat per la quantitat i qualitat de les obres que s’hi concentren. Autors com Llimona, Vila, Ricart, Alcover i els sollerics Quintana, pare i fill, han deixat la seva empremta amb obres funeràries d’un altíssim valor artístic. El cementeri i les obres que   arreplega ja pertanyen a tots els sollerics i, com a tals, es troben protegits al Catàleg del Patrimoni Municipal i formen part, també, dels catàlegs turístics que una dotzena d’empreses europees ofereixen per internet.

Lamentablement, però, des de fa un any i mig manca al nostre cementeri una part del conjunt escultòric El Sant Sepulcre; una creació realitzada l’any 1919 per l’escultor català Josep Llimona, l’obra del qual és coneguda en els cercles d’art modernista de tot el món.

El Ferrocarril de Sóller i la seva Junta Directiva, que han demostrat suficientment el seu compromís envers l’art i el patrimoni solleric, no es poden mantenir insensibles ni quedar al marge d’aquesta situació insòlita. És per això, per aquesta qualitat de referent cultural i artístic que la Fundació Tren de l’Art ha aconseguit amb esforç i manté ben viu a la nostra ciutat, que tenim l’honor de formular el següent prec a la Junta Directiva, i demanar que consti en acta:
“Que proposi a la Junta Rectora de la Fundació Tren de l’Art atorgar tot el seu suport i ajuda a les accions i gestions que fa l’anomenada Comissió Llimona-Sóller, orientades a aconseguir el retorn immediat de l’exemplar original del conjunt escultòric anomenat ‘El Sant Sepulcre’ de Josep Llimona, ara mutil·lat, i la seva recol·locació al lloc que ocupava habitualment al cementeri de Sóller”.

Si no fos així, s’assentaria un precedent nefast per al futur del patrimoni solleric, ja que qualsevol titular d’una concessió municipal al cementeri podria endur-se’n les escultures de les tombes de manera incontrolada, tal com ha ocorregut en el cas present.

Josep Morell González i Plàcid Pérez Pastor