Fa uns dies vaig tenir el plaer de veure una vida laboral d’una persona que fa cinc anys que fa feina per l’administració autonòmica (tenc el seu permís per contar-ho i, a més de tot, no és secret ni bancari ni judicial), vaja sistema… Us he de reconèixer que més que un plaer fou una ràbia que no cabia dins jo. La vida laboral, per si algú no ho sap o no ho recorda, és el llistat que indica els llocs on un ha treballat i els dies de cotitzacions a la Seguretat Social.
Fins aquí d’acord i tot molt bé. El problema ve quan repasses l’historial, no acabava mai, i veies que li feien contractes per mesos, per setmanes, per dies… pàgines i pàgines de contractes. Sí, he dit dies i dies. Mirau, tots sabem que l’administració és més una desadministració que cap altra cosa. Per fer qualsevol gestió has d’anar de finestreta en finestreta i de la xeca a la meca per no aclarir res i acabar a casa teva prenint una tassa de til.la per poder dormir. La til.la l’has de fer a casa teva perquè així com estan les coses econòmicament parlant, si t’acostes a un bar a fer-la o algú decideix anar a fer una xucla, hi deixa la pell i els ossos i ja no en parlem si fan de moscard de grifó, d’aquells que xuclen aquí i xuclen allà i que n’hi ha molts, arriben a casa amb el sobre buit i s’han refredat la butxaca i encalentit les orelles. A més de tot, segur que han deixat la moto aparcada damunt una acera impedint el pas als vianants i si han anat en cotxe, per contes d’aparcar, l’han tirat al mig del carrer donant per allà on l’esquena perd el seu nom, a tothom que circula per la nostra vall a qualsevol altra. Ja no parlem de la recepció que fan a la Policia Local si un dia tenen la mala idea d’anar a posar ordre fora del que és la Plaça i els voltants. Crits, renou, Déus i Maries Santíssimes… i ja tenim la festa armada.
Tornat a lo que anàvem al principi. Vos imaginau el dispendi que comporta haver de fer aquesta animalada de contractes (els contractes són un dels molts d’exemples que podria citar) a tots i cada un dels funcionaris que treballen a una estructura que no funciona? Podeu estar ben segurs que als departaments de personal, Recursos Humans que diuen ara, hi ha d’haver una carretada de gent per contractar gent que contracti gent i més gent… Quin merder mare meva !!!
Mirau, si em permeteu una opinió personal que no va en contra dels funcionaris perquè ells no en tenen cap culpa ni una, aquesta estructura no hi ha país ni poble ni comunitat autònoma que la pugui suportar. Aquesta despesa innecessària i abusiva no ha fet més que posar en “jaque” una part molt important de la nostra economia. El cost dels funcionaris a Espanya passa, i de molt, les nostres possibilitats i necessitats.
Vull deixar clar i que quedi constància escrita, que no tenc res en contra dels funcionaris. Són uns treballadors com qualsevol altre que es guanyen les sopes com poden. La culpa de tot aquest bordell i nul.la organització, la tenen els polítics i legisladors que en són els responsables? El problema és que no en tenim ni idea. No sabem qui mana i ordena. L’administració és de tots, perquè la pagam, però no és de ningú i així va. He dit.
