No record on vaig llegir aquesta frase; la gratitud en silenci no serveix a ningú.
Amigues i amics, avui en aquest acte que ens ha reunit i que és un acte que, sincerament no ens omple d’alegria, i a més crec que per tots ens haguessim estimat més no haver de fer o assistir.
En aquest acte, idò, venim a agrair a les que per nosaltres han estat les Monges de sa Capelleta que seguint la crida del bisbe Teodor arribaren a la Vall un mes de Maig d’ara ha fet 32 anys. Il·lusionades amb aquest nou servei d’acollida, de pregària i de contemplació.
Uns temps on els aires renovadors del Concili Vaticà II eren prou vius i viscuts a les nostres Parròquies. Encara sentíem aquella brisa suau de l’Esperit que amb aquest Concili ens havia regalat el bon papa Joan XXIII. Els cristians de la Vall vivíem una nova primavera eclesial. Van ser uns anys d’empenta agosarada i sense por cap a un món nou dins una Església acollidora i valenta. I és dins aquest context que arribau a fer estada amb nosaltres.
Com ens sentim de ben acollits en aquelles Assemblees Parroquials amarades de projectes i d’il.lusions? D’aquí sortiren els projectes de crear la Fundacó Deixalles Sóller, de fer un Projecte global de Pastoral, l’opció per una Parròquia Evangelitzadora, la ràdio Envit i Truc, la Coordinadora de Joves Cristians i molts d’altres, a més de donar cabuda a recessos, reunions, trobades, etcètera dels diferents grups parroquials. Sempre trobam en aquesta casa l’acolliment més calorós, ens hi sentim com a ca nostra.
Durant aquests anys amb quina delicadesa heu tractat la gent que tocava a les vostres portes per demanar ajuda, consol, pau, silenci.
Allà per a la Pasqua de 1988 a una entrevista que el “Caliu”, aquell bulletí que editàven les Comunitats Cristianes de la Vall de Sóller, fa a la vostra comunitat deis: “Ens sentim totalment integrades, estimades i reconegudes pel poble, al qual estam molt agraides”. I l’entrevistador afegeix: “Ens demanam qui és qui realment ha de donar gràcies?”
Però no podem viure sols de records. La vida segueix, per això vull aprofitar aquesta avinentesa per fer un prec a les nostres Monges de sa Capelleta; i és que en la tornada a la vostra Casa a Ciutat tengeu present en les vostres pregàries a la gent de la nostra Vall.
Sobretot en aquests moments duríssims per molts de germans nostres que pateixen la manca de treball, l’explotació dels poderosos, la fam, i a més, molts estant desesperats ja que no veuen sortida a aquesta situació i no saben on aferrar-se. Vosaltres que heu viscut d’aprop la manca de recursos de la gent, i que a pesar de la vostra vida austera heu tengut sempre una llesca de pa per a compartir.
És en aquests temps que us volem demanar per a ells una pregària insistent i quotidiana al Pare perquè els doni l’esperança i la força per superar aquesta situació.
I a tots nosaltres que no caigem en el que ja en aquells temps denunciàven els primers Pares de l’Església: “Us preocupau per vestir amb un domàs les parets de l’església o les imatges de Crist i després, en sortir, trobau un vertader temple i un rostre de Crist Viu que està nu al carrer… i passau de llarg”.
Estimades Monges, Sor Maria, Sor Francisca, Sor Juana, Sor María Lluisa i totes les que han passat per aquest Monestir, en nom de les Comunitats Cristianes de Sóller, gràcies de tot cor per haver pogut estar aquests 32 anys gaudint de la vostra companyia silenciosa però efectiva a la nostra Vall.
I fins sempre.
