Abans de res voldria agrair de tot cor a la plantilla de la Policlínica Miramar i el cirurgià doctor Alonso la professionalitat i rapidesa a l’hora de tractar el cas de la nostra filla.

3 del matí: La nostra filla pateix de dolors forts a la panxa i ràpidament s ela porta al centre mèdic de Sóller, allà es on va començar un malson que va durar vuit hores i encara portam l’esglai a sobre. “Esta niña sólo  tiene gases” va dir l’element en qüestió, “Se puede ir a casa”.

6 del matí: N’Elsa, és el nom de la nostra filla, estava doblegada de mal i vàrem portar-la ràpidament a la policlínica; allà li varen fer mil proves i atencions i quina fou la nostra sorpresa quan el diagnòstic fou: apendicitis. La nina fou operada d’urgència a les onze del matí amb risc de peritonitis, és a dir fou operada d’urgència.

Tots feim errades, però segons la feina de cada un poden tenir diferents repercusions, però quan es tracta de temes de salut, tothom espera que es faci tot el possible per saber el que té cada malalt. Som segurament la comunitat autònoma d’Espanya que paga més i no ens mereixem en els nostres pobles aquesta espècie de “curanderos” en rodatge sinó metges professionals i amb vocació, que n’hi ha … i molts.

Gràcies a Déu i a la medicina tot va anar molt bé, i n’Elsa evoluciona perfectament. Arribat en aquest punt és quan comences a fer-te preguntes: què hagués passat si feim cas al metge i no haguéssim fet cas a l’infant? Quan el normal és fiar-te del metge, i la nina hagués tengut la peritonitis a casa… n’Elsa és un infant que té vuit anys però, bé gràcies a Déu -i un altre cop a la medicina-  tot va anar bé.

Per acabar voldria que tant les autoritats municipals com sanitàries fessin alguna cosa per acabar amb aquests problemes, ja que en el cas de la meva filla tot acabà bé, però no sempre és té tanta sort.

A “l’element” en qüestió si llegeix això li agrairia molt que hi posi un parell de… i truqui demanant perdó a la meva filla.

Un pare agraït, però també amb la mosca darrera l’orella.