Avui parlarem d’alimentació donant una recepta molt senzilla. És saludable menjar entrepans, i aquesta recepta és molt convenient per a aquesta primavera de 2012.

Comencem per tenir bon pa, fet amb la farina del reconeixement, la sal de l’aplaudiment, el llevat de l’apreci i l’aigua de la gratitud, més una mica d’esperança. Per allò bo que els dirigents i empleats del nostre Ferrocarril han fet per ell.

Després preparem el farciment, format per uns divuit perquès. És un farciment fort, amb un regust àcid, a estones una mica amarg, però que té dos ingredients deliciosos, molt bons per al cor i el cap: bona voluntat i veritat.

Per què quan el Ferrocarril fa cent anys d’anar i venir sense interrupcions des de Sóller a Palma, les celebracions tenen com a tema central Can Prunera? Per què aquesta distorsió, si aquest museu no arriba ni als sis anys d’existència i a més és una dolorosa espina financera per a l’empresa (en té una altra més amb Can Pizà) perquè paga milers d’euros als bancs per préstecs, més les despeses, més els alts sous del personal del museu, tot a càrrec del treball dels tres combois que compleixen un servei de transport públic? Per què l’exposició sobre el Ferrocarril no es va instal.lar a l’Estació del Ferrocarril a Sóller, en si mateixa part del centenari, amb permís de les obres de Miró que podrien haver-li deixat un petit lloc, ja que la quantitat d’euros que el ferrocarril paga per elles és altíssima? Per què els treballadors del Ferrocarril han de pagar 5 euros, com el públic en general, per veure l’exposició del Ferrocarril que funciona gràcies a ells? Per què perjudicar el poble, els accionistes, els treballadors, els mallorquins, per satisfer un compost de vanitat i caprici egoista i elitista, tan estèril com fals, que té nom propi aliè al Ferrocarril, i que ningú dóna suport sincerament? Per què sembla que el tramvia no té res a veure amb la concessió en què està inclòs i molt poc amb la celebració del centenari? Per què les festes es limiten a Sóller i no s’estén la participació almenys a Bunyola ja Palma, que també són part de la història del Ferrocarril? Per què els combois no porten algun senyal commemoratiu, i igualment totes les estacions i baixadors, no només per compartir les celebracions sinó per atraure l’atenció a la realitat del centenari (no l’”amor a l’art”) i així animar a tots a viatjar en el Ferrocarril? Per què sembla que els dirigents s’avergonyeixen del Ferrocarril i mai viatgen en ell? Per què els dirigents es mantenen tan allunyats dels mallorquins? Per què ens sembla que aquest menyspreu és expressió del seu propi automenyspreu o potser, del seu esnobisme? Per què l’empresa es resisteix a facilitar la venda de la targeta de resident als que tenen dret, i prefereix que els trens que surten a les vuit del matí des de Palma vagin gairebé buits, abans de facilitar que els vagons s’omplin amb residents a Mallorca? Per què s’esforcen a desconcertar les autoritats? Per què, quan es posen en marxa iniciatives que busquen promoure les activitats d’hivern i animar la vida comercial de Sóller, el Ferrocarril s’entesta a aturar durant setmanes i entorpir la vida de la vall? Per què els dirigents no planifiquen i reparteixen en etapes l’execució de les obres, perquè la interrupció a l’hivern sigui breu? Per què els dirigents s’autoenganyen amb ostentacions d’art quan el que interessa del Ferrocarril i del tramvia són o la seva antiguitat o les vistes del seu recorregut, en si el millor art, i el que resulta rendible poquíssim té a veure amb Can Prunera o seus extres? Per què l’única cerimònia oficial del centenari poc té a veure amb el Ferrocarril i van ser altres els que van organitzar una excel.lent conferència sobre la seva història? Per què no s’allarga la celebració del centenari durant l’any 2012, amb ofertes especials per als balears?
Preparat aquest farciment per entrepans, s’escampa la barreja sobre una llesca de bon pa, i es cobreix amb una altra llesca d’aquest pa fet de bona voluntat, reconeixement, estima, aplaudiment i gratitud. Així resulta un entrepà molt saludable, però és molt millor si es serveix amb una copeta d’aquesta beguda tan difícil de trobar, i per cert molt cara, que es diu “solucions”. Si algú té a casa algunes gotes de “solucions”, en especial de marca “valentia”, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Sempre portem motxilla. Gràcies. Salut.