Un horabaixa havia d’anar a cercar uns resultats d’unes anàlisis al dispensari del carrer de la Mar i vaig partir, ben decidit, amb el cotxe del garatge dels Estiradors. Arribat al semàfor, que curiosament sempre el trob en vermell, no em varen deixar girar cap a Plaça, obligant-me a fer la gran voltera: Sant Jaume, Pere Serra, camí del Murterar, avinguda d’Astúries, Victòria, Romaguera, camí Cas Jurat, 18 de Novembre, Adela Oliver, Camp de s’Oca i el carrer de la Mar. Una bona passejada.

Això no va ser res comparat amb la tornada als Estiradors. Passat el Pont d’en Barona i el carrer Francisca Alcover vaig arribar al Monument. Del Monument fins al garatge d’en Tòfol de sa Ford era una coa seguida de vehicles que anàvem tots a pas de moixa vella. Punt mort, primera, un bocinet de camí i aturat, tant per amunt com per avall. No comprenc què feien tants de vehicles. M’hagués agradat saber d’on venien i on anaven. Arribant a la darrera rotonda me va parèixer que molts de vehicles partien cap a Palma, pensant que per entrar a Sóller m’aniria millor. Idò no. Per lògica, i d’acord amb el senyal de trànsit, tots els que entràvem al carrer Nou havíem de ser veïns de la vall. Me va parèixer que érem molts els veïns que preníem el carrer Nou.

Arribat al Castellet, venia el darrer obstacle abans d’arribar als Estiradors. El pas zebra del carrer del Born, amb una teringa de gent que anava cap a l’estació del tren i el semàfor, en vermell com sempre, i una coa de vehicles. Arribat per fi al carrer de Sant Jaume ja me va ser fàcil estar davant les barreres de l’aparcament. Gràcies a Déu, ja havia arribat.

El tema era d’actualitat i va sortir a la tertúlia dels amics. Tots els presents, ja ben majors, havíem viscut com es circulava a Sóller abans de fer la carretera de desviament i comentàvem que ara no ens podíem queixar si pensàvem com s’havia de circular sense aquest desviament. Segur que no en sortiríem. Abans de 1962 el carrer Nou, l’única entrada i sortida de Sóller, era de doble circulació. Aquelles raconades, aparegudes gràcies a haver fet entrar unes quantes cases quant les obraren, eren l’únic recurs de ficar-hi el cotxe i deixar passar el qui venia en sentit contrari.

Els carrers del Born i Bauçà també eren de doble direcció. Un vehicle, si venia de Palma i volia anar al Port, l’únic camí que tenia era davallar pel carrer Nou, travessar la Plaça, prendre el carrer de Bauçà, el carrer de la Mar i per l’Horta cap a la carretera del Port i pel mateix trajecte anant del Port cap a Palma, i venien autocars que feien aquest camí. Ens costa imaginar-nos com podia circular un autocar pel carrer Nou i el carrer de Bauçà fent l’itinerari cap al Port.

Un dels tertulians més imaginatiu i agosarat ens oferí la seva solució: fer una nova carretera de desviament que, partint de Son Angelats, arribàs fins a l’entrada del túnel. Els altres el se menjaren pels cabells. Quina animalada. Aquesta carretera representava destruir un munt d’olivars i, a més, no la veien factible, pel seu cost tant econòmic com ecològic. Ell ja hi havia pensat i, si seguien la síquia de la font d’en Redó que arribava a Son Angelats, tot era un pendent raonable i, en arribar a la font, si prenien l’antic camí vell de Palma els duria directe al pont d’en Valls. Ell pensava que tots els vehicles amb destí a Deià o al Port agafarien aquest desviament, evitant l’aglomeració fins a l’entrada de Sóller. La idea no va anar més enllà. Era una utopia.

Un altre dels tertulians ens va explicar el problema circulatori del Fossaret i la Torrentera. Aquest lloc és ACIRE (àrea de circulació restringida), o sigui que sols hi poden circular els vehicles autoritzats i que la majoria són els veïns del barri. La senyalització d’aquesta àrea, estranyament, no es troba al començament del carrer d’en Real, la lògica entrada al barri, sinó a la plaça d’Antoni Maura, abans de prendre el carrer d’en Real, actualment tancat per la instal·lació de l’andamiatge al Defensora. L’entrada al barri ara s’ha de fer pel carrer Pastor, Sol, Creu, Unió, de difícil pas per segons quins vehicles. Com a alternativa, segons va comunicar la policia municipal a un veïnat a qui li costava emprar aquest itinerari, s’ha d’anar pel carrer de Sant Pere, Andreu Coll, Pau Noguera, Unió i d’en Real. Imaginativa solució de la policia.

Aquestes dues entrades no tenen senyalització d’ACIRE, que pensam s’hauria d’haver posat al carrer d’en Real, just devora el Defensora, amb un avís al principi dels carrers Sol i Sant Pere.

En conseqüència molta gent empra aquest itinerari per sortir cap a Palma, sobretot els dissabtes dematí. En no haver-hi cap limitació de pas i sense pensar amb les dificultats de circulació que presenta la Torrentera, degut als seus trams molt estrets.

Per complicar-ho mes, als GPS, que habitualment no tenen en compte les senyals d’ACIRE, té senyalitzat aquest itinerari com a sortida de Sóller cap a Palma, fet que augmenta la nombrosa afluència de vehicles de lloguer que, per la seva mida, no poden o no gosen passar pel tram estret, causant embossos i discussions.

Demanam i desitjam que els actuals responsables de la circulació de Sóller resolguin aviat la circulació per dins la vila, i respecte al Fossaret i Torrentera pensam que si l’autoritat municipal fa gestions amb Google segurament aconseguiran evitar l’acumulació de vehicles de lloguer al Fossaret i Torrentera. Pensam que és un tema fàcil de solucionar i que els responsables de la circulació de Sóller ens arreglaran aviat.