Benvolgut Joan Antoni:

Si de qualque cosa podem presumir tu i jo, és d’haver mantingut durant molts d’anys una molt bona relació i desig mantenir-la per molts d’anys més, malgrat els darrers esdeveniments a l’entorn del succeït durant l’assemblea de Sa Botigueta puguin aparentar el contrari.

El meu punt de vista és el següent i a tu, com a president del grup, t’ho coment.

Va fer un any, tot just, que me demanaren per ocupar el càrrec de secretari de la Junta que presidia Tomàs Plomer, la qual cosa vaig acceptar, si més no, amb certes condicions que en principi es referien a la celebració periòdica de reunions de la Junta Directiva.

He de manifestar que al llarg d’aquest any he pogut constatar el gran treball realitzat per Tomàs Plomer i la seva directiva i he de destacar la gran tasca de Josep Muñiz com a tresorer de la societat, un home d’una exquisita honradesa i d’un do de gents excepcional.

L’única divergència amb els dos va ser el meu desacord en tems comptables, ja que quan es donava un resultat econòmic que, per descomptat, era real, jo pretenia arribar allà mateix, però amb el goteig de partides comptables ben definides, ja que això ha estat la meva feina durant més de quaranta anys.

Volia deixar el meu càrrec després de l’assemblea, juntament amb dos companys més de la directiva, però uns minuts abans de començar l’acte, el president Tomàs Plomer ens va comunicar la decisió de presentar la seva dimissió.
Així ho va fer durant el punt de l’ordre del dia, “Informe del president”.

I a partir d’aquest moment se succeïren una sèrie d’esdeveniments que una vegada en fred i analitzats fan dubtar el més optimista de la noblesa d’aquesta candidatura, per les raons que tot seguit vull relacionar:

1.- Tot fa pensar que Tomàs Plomer, que dos dies abans de l’assemblea a la reunió de la Junta Directiva res no havia esmentat sobre la dimissió, era coneixedor que una altra candidatura es presentava, i faltant a la transparència amb els seus, va ocultar aquest fet, perjudicant el vicepresident Joan Marroig, que en certes ocasions havia manifestat el seu interès a gaudir del càrrec de president.

2.- També hi cap la possibilitat que el vostre grup estàs al corrent de les intencions de Plomer i s’hagués planificat tot aquest entramat a esquena de la resta de la directiva, i me vull referir als qui ocupàvem lloc a la presidència.

3.- Per molt que el text dels estatuts facin referència a la possibilitat d’eleccions dins qualsevol assemblea, he de manifestar que no consentíreu en cap moment amb el fet d’una convocatòria a un mes vista, a on hi poguessin assistir tots els socis que ho desitjassin, o bé la presentació d’altres candidatures amb prou temps per esser recolzades.

Aquesta actuació, emparada pels estatuts i utilitzada al vostre estil, pot tenir al dia de demà tant de dolç com de salat i ésser utilitzada en contra vostra.

S’ha de reconèixer la legalitat de les actuacions, i així per part meva vaig fer el possible perquè la votació es dugués a terme.

Del que no puc estar gents d’acord és de tot l’esmentat als punts 1 i 2, per la indefensió de Joan Marroig, que a corre cuita i sense preparació de cap casta va presentar una candidatura abocada al fracàs, ja que ell no va poder ser més votat que per onze socis.

La resta de votants varen ser reclutats un per un, per qualque membre del teu grup, i la majoria d’ells assistents per primera vegada a una assemblea de Sa Botigueta, varen ser convidats per “treure als membres d’UM de la directiva de Sa Botigueta”. He pogut verificar que alguns d’ells havien estat donats de baixa per falta de pagament. Què s’hauria de fer en un cas així?

Un redactor de “Veu de Sóller” qualifica de moció de censura els fets esmentats. Jo seria un poc més dur, i si les aparences no enganyen, ho qualificaria de cop d’estat.

Al dia següent te vaig fer entrega de tots els documents de secretaria que jo tenia, i te vaig desitjar tota la sort del món al front de la societat. Jo me n’anava i deixava un bon amic al front de Sa Botigueta. Pens que tu no estaves assabentat d’aquestes maquinacions i estic plenament convençut que t’han utilitzat.

Ho sent per tu, se t’ha fet un flac favor i han enterbolit la teva elecció, la qual cosa tu no te mereixies.

Joan Antoni, una forta abraçada.