Vos escric amb  temps, perquè necessit que penseu en aquestes paraules que ara pos a la vostra consideració:
Crec que aquest any, desgraciadament, o -agraciadament- tot depèn d’on es miri, tenim la possibilitat de que Ses Majestats, els Reis d’orient, no venguin!!! Seria el primer cop en més de 2000 anys. Sí, sí, ho heu entès perfectament; pot ser no vendran, ja que es troben, en aquests moments a punt de que els acomiadin, i se’n vagin a l’atur. S’estan quedant sense feina. M’he permès el luxe d’escriure-us, Pare Nadal, perquè sé que en vós hi ha la possible solució.

Tot es deu, que en aquests darrers anys, vós, Pare Nadal, gaudiu de tanta popularitat entre nosaltres, que Ses Majestats Reials, han de competir amb un gran amic com sou vós. El que vos afavoreix és el temps. Sí, el temps, però no el meteorològic, sinó el cronològic. I és que vós veniu per Nadal, i ells quinze dies més tard. I amb això no es pot competir. Això fa que nosaltres diguem:

Així els nins poden gaudir de les joguines i si esperam els reis, el se’n demà ja comencen l’escola.

En la meva infància, quan encara no vos coneixíem, sols venien ells, i no gaire carregats, per cert.

Ara, a les escoles, al centres comercials, a les famílies, a les façanes, ….  per tot hi sou, podríem dir que sou omnipresent. Ja només falta que vos posin al Betlem. Bé, crec que a algun, també, ja hi sou.

Un dia un pare de família va dir per un mitjà de comunicació. A ca nostra hi ve el papa Noël, perquè com que no creim (en cap religió), no hi volem els reis!

Vaja, la ignorància és atrevida! Dixit.

Per això crec que hauríeu de fer un pacte amb Ses Majestats Reials en el qual hi hagués, entre altres aquests acords:

Que vós, Pare Nadal, tornàssiu a ocupar-vos de la part nord d’Europa, i d’Amèrica i ells de la part sud.

Que vos repartíssiu, equitativament, els llocs o les persones que opten per un o per l’altre, tenint en compte la tradició.

Que tinguéssiu esment, ja que estam en temps de crisi, i que les butxaques, que abans estaven farcides de doblers, ara hi estan d’enyorança.

Que entenguéssiu que quan defensam les nostres arrels i tradicions, no defensam sols la llengua o el vestidet de pagès, sinó tota una altra quantitat impressionant de tradicions que sense la tradició i fe cristiana no es poden entendre.

Malgrat els vulguem desvestir, per vestir un altre sant.

Que faceu entendre als nins i nines, no als tan petits, sinó als més grandets, que no es cosa  que enguany faceu enveja a molts de nins i nines -petits- ja que uns podran escriure grans cartes, i altres hi podran posar ben poca cosa, i no serà per qüestió de bonda, o de maldat, sinó de butxaca. Malgrat uns -encara-  puguin fer molt, han de pensar en els qui no podran fer tant.

Em compromet a escriure, jo també, una carta a Ses Majestats Reials, perquè venguin a bé l’acord.

Ah per cert, podríeu pegar una ullada a tantes de comissions de reis, que altruísticament, sols per amor a la il·lusió dels seus fills, dediquen hores i hores a preparar la vinguda dels reis. Per a ells, també val la pena que vós, Pare Nadal i sense ganes d’ofendre, no sigueu tan popular.