Arenys de Munt és un poble de poc més de 8.000 habitants de la comarca del Maresme, proper a la costa i al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Aquest diumenge va ser notícia arran del referèndum, no vinculant, que s’hi va celebrar, organitzat pel MAPA (moviment aranyenc per l’autodeterminació), i al qual en un principi l’Ajuntament donava suport. El resultat va ser d’un 96,3% de vots afirmatius i una participació d’un 41,1% dels que podien votar (els majors de 16 anys residents en el municipi), una xifra de participació superior a la de les passades eleccions europees, per exemple. Cal afegir també que no és el primer cop que es fa una consulta a Arenys. En altres ocasions ja s’havien fet referèndums per exemple per decidir sobre la conveniència o no de soterrar la riera que passa pel bell mig del poble.
El sí va ser aclaparador. Però el que va guanyar, per damunt de tot, va ser el seny. Arenys de Munt va gaudir d’una jornada lúdica amb concerts i actes reivindicatius en la “festa per la democràcia”, com així la va anomenar el batle, només pertorbada per la provocadora i poc encertada concentració de 60 nostàlgics del règim franquista, entonant el “cara al sol” mà aixecada, i ondejant banderes espanyoles, algunes d’elles preconstitucionals, que dies anteriors havien amenaçat amb cremar els boscs dels voltants si se celebrava el referèndum. Aquesta és la seva democràcia. La de “la dialèctica dels punys i les pistoles”, en paraules textuals de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange espanyola. Per sort no es va haver de patir cap dany personal. Per contra, els que sí que han donat una bona lliçó a la democràcia són les 61 persones (2,28%) que van votar que no. Aquestes s’haguessin pogut quedar a casa. L’Estat i els missers ja decideixen que Catalunya ha de formar part d’Espanya. No cal votar-ho. En canvi ells van decidir anar a votar i van votar una Catalunya espanyola, però democràtica. Perquè el referèndum ha estat molt més que simbòlic. Jo no em crec la tesi dels partits estatals (PP i PSOE) que és un referèndum sense cap valor perquè no té conseqüències legals. Sí que en té, i molt, en un estat que per poc que pot mira d’il.legalitzar partits. Que s’ha de condemnar la violència? Sí. Però també hi ha partits majoritaris als quals els costa de condemnar el franquisme. Que no en va desencadenar, de violència? Però això és un altre tema del qual ja parlarem un altre moment.
I és que alguna cosa passa, ja que no és gens normal que una localitat celebri una consulta amb tot l’aparell de l’Estat en contra i manifestant-se l’ultradreta al poble. I això no és més que el principi. Més de 60 municipis catalans han manifestat tenir interès a organitzar consultes com la d’Arenys en els seus respectius pobles. Perquè hi tenen dret.




