Durant les passades setmanes hem viscut un seguit de cessament, renuncies, canvis en diferent estaments del Govern i en algunes administracions públiques, que des de el meu punt de vista no fan més que denotar el malestar de moltes persones amb responsabilitats en alguna matèria d’emergències.

Entre aquestes persones  cal destacar el conseller de Sanitat, el gerent d’IBsalut, la directora d’Interior, el Sergent Cap dels Bombers de Mallorca.

Per un motiu o per un altre aquests canvis són molt importants i per declaracions dels mateixos implicats molt  preocupants. No entraré a valorar els arguments polítics, si és que n’hi ha. El que em preocupa com a cap de Protecció Civil és veure com el Parc de Bombers ha de romandre tancat per falta de personal. Aquest fet és molt preocupant. Per l’experiència que tenc en actuacions en emergències sé què pot passar en cinc minuts. Això pot decidir la vida o la mort.

En moltíssims casos aquesta balança s’inclina cap a la vida gràcies a la ràpida intervenció dels bombers o del 061, depenent de l’emergència. És una actuació moltes vegades silenciosa i no transcendeix a l’opinió pública perquè no ha anat a més. Si una primera intervenció ha evitat que un incendi  agafi gran virulència i puguin haver-hi víctimes humanes és gràcies a que tenim un Parc de Bombers de primera categoria i un personal que, tot i les dificultats que passen, treballen el doble perquè no es notin aquests problemes de falta de personal i recursos.

El personal sanitari del PAC de Sóller han de fer equilibris per donar una atenció sanitària decent, i vull destacar l’aportació personal de molts metges i infermeres que fan a la ciutadania un esforç que va molt mes enllà del seu simple horari  laboral i dediquen hores que saben cert ningú no els ho pagarà.

Per això crec que és necessari fer un una reflexió molt seriosa, no fa falta que passi com amb el cas de els desnonaments, que hagi de morir algú perquè es preguin mesures per evitar pèrdues personals irreparables.

Es pot canviar, millorar, retallar tot allò que faci falta, però amb les vides humanes no s’hi hauria de jugar, fer cas als qui en saben, són experts en la matèria i treballen molt dur perquè estiguem segurs  i tinguem la tranquil·litat que, si ens passa alguna emergència, tindrem persones molt vàlides que ens vendran a cercar.

Us imagineu que un dia tingueu un familiar greument ferit per un accident de tràfic, un infart, etcètera i us hagin de dir dir: “Me sap greu, està tancat, passeu un altre dia o espereu 30 o 50 minuts a que véngui algú, si pot, clar”.