Passen els anys i corren els dies… Jo era molt jovenet i ja anava per les oficines de l’asseguradora Mare Nostrum. Allà vaig conèixer en Biel Mercé. Fou una persona senzilla, humil, callada… però amb un humor molt particular i una personalitat digne d’aquelles que tenen els homes, els senyors.

Per allà on passava no deixava renou però sí una bona petjada. Les meves visites eren continuades durant un temps, ja que jo treballava a Sóller i sovint anava a Mare Nostrum a cercar a en Pere Frontera per anar a berenar al Replà. El bon Biel, quedava guardant la paradeta de les assegurances. Mai una paraula més alta que l’altra, ni una de més, ni una de manco. Era un home genial.

Passaren els anys i arribat el moment va passar a la situació de jubilat. La seva vida va fer un canvi important. En Biel i la seva esposa començaren a gaudir de la jubilació passejant i vivint intensament.

Quina fou la meva sorpresa quan un dia anant a passar una cap de setmana a un hotel, ens trobàrem hostatjats allà mateix. No l’havia vist però el vaig descobrir ballant al mig de la pista, una faceta que jo desconeixia i que em va deixar pensatiu i bocabadat perquè el seu caràcter no pareixia d’aquesta casta. Era més aviat un home espectador i tranquil, però mai hauria imaginat veure’l ballant, passa a la dreta i passa a l’esquerra.

Fou per a mi un descobriment inèdit que me va alegrar perquè crec que sempre és bo que la gent faci coses, i molt més encara quan es jubilen.

Amant de l’hort, de la família, fills, nora, gendre i néts, se’l veia content i feliç. No era massa expressiu a llarga distància, però a la curta era un home extremadament parlador i amb molt bon caràcter. Sobre tot, tenia la gran virtut del seny, virtut aquesta que avui en dia i per desgràcia, manca tant.

Passats els anys, concretament amb el naixement de “Veu de Sóller”, ara ha fet 24 anys, vaig tenir uns lligams més forts amb aquesta família per la complicitat de dèries periodístiques compartides amb el seu fill Gabriel. Una afició que ens ha unit per distints projectes que hem desenvolupat plegats. Gran element i amic!!!

Ha arribat l’hora dels adéus però ja que a mi no m’agraden, et dic fins sempre amic Biel. Descansa en pau i que els dels del cel ballin i cantin entre nosaltres.

Als seu familiars i amics, rebeu el meu sentit condol i ànim. Mentre va viure fou una home feliç, i això és el que importa.

Una abraçada a tots.