Hi havia una vegada un poble amagat dins una vall. Per anar-hi, havies de pujar i, un cop amunt, tornar a baixar.

Un bon dia van arribar al poble dues bruixes, però no d’aquelles que duen capell alt i granera. Eren dues bruixes bones i amb ganes d’aventura. Passejant per la plaça del poble, van veure un grupet de nins i nines que seien a un racó amb el cap baix i estaven tristos. Aquells infants els explicaren que enyoraven els llibres, que per tenir-ne un havien d’anar molt enfora: agafar un tren, o fer molts quilòmetres en cotxe, perquè els llibres venien de molt lluny. Aquells infants tenien set de contes i els ulls tristos de no llegir. Pensant, pensant, les dues bruixes idearen un pla per ajudar  les criatures. En uns dies s’instal.laren a una caseta del carrer que baixava a la mar.

Allà, amb l’ajuda de molts amics i amigues prepararen un lloc ple de contes i llibres on cada cop que hi entraves la màgia de les lletres et dibuixava un somriure. Aquell lloc l’anomenaren CA LA BRUIXA i marcaren les lletres a un cartell de fusta. Poc a poc els infants del poble començaren a visitar la caseta dels llibres, la caseta de la finestra arran de carrer i des d’on podies veure les bruixes rient i embolicant llibres.

Però un dia hi va haver una gran tempesta: pluja, neu, vent, i l’aigua de la mar va créixer tant que començà a pujar cap al poble. Poc a poc molts carrers quedaren anegats. L’aigua estava a punt d’arribar a CA LA BRUIXA, la caseta dels llibres del carrer que baixava a la mar.

Les bruixes no podien badar, ho prepararen tot i ompliren el camió que els deixà un bon amic. Contes col.locats, llibres ordenats, capses plenes i viatget a cercar un altre lloc on instal.lar-se.

Aviat es va fer de nit i costava veure enfora, però la tempesta ja havia passat i la lluna ben plena els va fer llum per avançar. Tot d’una trobaren porta al carrer d’aquella Lluna que els havia il.luminat. Una nova casa on els contes i els llibres dormirien esperant unes manetes i uns ulls que els volguessin llegir. Una casa amb olor de perfum i prestatges estrets i alts. Va sortir el sol i després d’uns dies de feina CA LA BRUIXA ja estava llesta. Sols faltava col.locar el cartell. Però no el trobaven enlloc.

Cercant, cercant i després d’obrir moltes capses, va aparèixer. Però, sorpresa!!!, amb la mudança les lletres s’havien ajuntat i la A del final havia desaparegut. El cartell deia:  CALABRUIX.

Les bruixes parlaren sobre el nou nom i decidiren que els agradava molt.

CALABRUIX seria el lloc màgic dels llibres, i elles i les seves ajudants les “Calabruixes”.

Els infants del poble pogueren tornar a gaudir del món màgic dels llibres infantils i els més grans d’històries per descobrir i pàgines per consultar. A la botiga del cantó del carrer de Sa lluna trobarien l’escaló de fusta contacontes, la música suau i l’escala per seure i “vigilar” la llibreria.

Sempre es demanaren on havia partit aquella A desapareguda, que havia fet rejuntar les lletres del nom i unir-les per sempre més.

Segur que la trobarien a les paraules Amistat, Amor, lecturA, bicicletA, navegAr, moixetA, escoltAr, riAlles, als rAms de mArgalides….a cada estrellA de la nit, a la LlunA que brillA, a una abraçadA, a una besadA…

La A sempre hi seria present a cada somriure, a cada pàginA, a cada gotA de la mAr…

La llibreria de les lletres color grana i fusta rosa xicle ara estava un poc més buida, però l’A juganera seguiria amagant-se a tots els racons i amb la seva mÀgiA abraçaria tothom que travessàs el portal cercant un bon llibre o un conte que explicar.

I el dia que les bruixes tornassin grans o volguessin anar a fer un viatge molt llarg i Calabruix hagués de tancar, de ben segur aquella botiga del Carrer de Sa Lluna sempre seria màgica.

Tots al poble sabien cert que altres bruixes trobarien un nou portal on la gent i els infants gaudirien de la màgia dels llibres i on Calabruix hi seria present a cada racó, a cada pàgina, a cada prestatge, a cada “Bon dia, tendríeu aquest títol?”.

PASSÀS EL QUE PASSÀS, CALABRUIX SEMPRE SEGUIRIA ESCRIT AMB DUES A…

Dedicat a

· Ses MargAlides de Calabruix, na MArga March i na MArgalida Garau que m’ensenyaren que vendre llibres té màgia, és màgic.

· A n’Andreu, na JúliA, na LaiA i en Xim, en Xesc i na MartinA, na MarinA, n’Aleix i na SaonA, na FionA, na TeresA i en JoAn, na SofiA, n’Àgueda i n’Adriana, n’Emi

QUE SEMPRE SERAN ELS INFANTS DE NA MARGA i els agrada seure a l’escaló de fusta i escoltar i mirar contes…

DEDICAT A TOTS ELS QUE ESTIMAU NA MARGA. NO DEIXEU MAI DE CERCAR-LA AL VOSTRE DIA A DIA.

I dedicat a tota la gent de Sóller que ha estimat, estima i estimarà Calabruix.

Agraïment a Guillem Puig i Salvador Martínez per la revisió ortogràfica.

Moltes gràcies Andreu Colom per ser el primer en llegir aquest conte en públic i fer-ho tan bé!!