Com, possiblement, molts saben, aquest mes de setembre deixaré de ser vicari de les parròquies de Vall de Sóller, puix el senyor Bisbe m’ha promocionat a rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Son Servera. Aquest ascens entra dins la normalitat de la carrera eclesiàstica: després de l’ordenació, el nou sacerdot viu uns set o vuit anys com a vicari de qualque parròquia, i posteriorment, és ascendit a rector.
Jo mateix vaig esser el que vaig informar a Monsenyor Xavier Salines, el nou Bisbe de Mallorca, dels cinc anys que duia essent vicari de Sóller. Em vaig atrevir a suggerir-li, a continuació, que em veia en el moment adequat de la meva vida per desenvolupar-me ministerialment, essent rector de qualque parròquia. El senyor Bisbe, de molt bon grat, va atendre la meva sol·licitud i em va donar la raó, diguent-me que quan tingués una parròquia vacant adequada, me l’oferiria.

Així doncs, fa un mes, aproximadament, em va proposar esser rector de la parròquia de Son Servera.

He de confessar que, per a mi, els avantatges d’aquest nomenament són nombrosos, per lo qual, tot plegat ho consider un regal que agrairé tota la meva vida a Monsenyor Salines. El principal avantatge del meu nou nomenament es que serà el meu primer destí com a rector, deixant de ser vicari, el que suposa que ja no estaré limitat, pastoralment parlant, i assumiré la responsabilitat d’una comunitat cristiana, servint-la com a “pastor proprius”.

A més a més, només duré aquesta parròquia, fet que facilitarà que em pugui ocupar millor de les ànimes, cosa que no podria fer si estigués dispers i dividit amb una multitud de parròquies.

Per altra banda, també podré tenir temps per elaborar el meu doctorat en Estudis Tomístics (filosofia tomista), que faig a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona. Finalment, també estaré a prop de la meva família, que viu a Cala Rajada, a deu minuts en cotxe de Son Servera.

Per tot això, he de dir, honestament, que el meu nou destí em causa una immensa alegria i satisfacció, que no puc dissimular.

No obstant això, pateixo, a la vegada, un sentiment contradictori, ja que també estic vertaderament afligit per deixar la Vall de Sóller, la qual enyoraré amb tota la meva ànima. Aquests cinc anys de vicari a Sóller m’han servit per créixer i madurar com a sacerdot, i també, cal dir-ho, per espavilar-me davant les adversitats.

Per a mi, ha estat providencial aterrar en aquesta Vall tan hermosa i única, i conviure amb els sollerics, als quals els agreeixo la seva acollida i estimació. Som sincer quan dic que enyoraré a tots els habitants de la Vall, a aquells que m’estimen, però també a tots aquells que s’han mostrat prou crítics amb el meu estil tradicional de ser sacerdot.

Per tot lo dit fins ara, convit, a aquells que ho desitgin, a la Santa Missa de comiat que celebraré, solemnement, en acció de gràcies, dia 15 de setembre, a les 12:00 hores, a la parròquia de Sant Ramón de Penyafort del Port de Sóller, en la qual, al final de la mateixa celebració, hi haurà un refresc a la sortida de l’església.

Per acabar, només em resta dir una paraula, davant aquest comiat i davant aquesta nova etapa de la meva vida: gràcies, Sóller, de tot cor!