Vostè és una persona política elegida democràticament pel poble de Sóller i els sollerics. Vostè és una persona que té tots el meus respectes i no n’hi vull perdre ni un. Podria dir-li que alguna de les coses que ha fet al llarg del temps que treballa pels sollerics, jo l’hagués fet d’una altra manera però, en definitiva, vostè és qui té la responsabilitat i, per tant, les seves decisions em són d’allò més respectables i, si s’equivoca o s’ha equivocat, el temps i els ciutadans sollerics ho jutjaran.
Fa anys que ens coneixem perquè a Sóller, tothom es coneix i molt més encara si és algú que ocupa, ha ocupat o voldria ocupar càrrecs públics. Vostè no és una persona que necessiti tenir llibres al seu abast per fer la seva feina. El seu saber i criteri li són més que suficients per, encertadament o no, prendre decisions que poden ser discutibles però, en cap cas, dignes dels insults, la desqualificació personal i la mala educació. Vostè no té la culpa de tot el que passa a Sóller.
És una persona propera a la gent. He vist moltes vegades com els ciutadans es reuneixen amb vostè per tractar els seus problemes i els rep vénguin d’allà on vénguin. No fa distincions ni s’apropa només a la premsa i a alguns escollits de les millors famílies, més bé al contrari, el seu caràcter la fa valedora de moltes virtuts que no són, precisament, les de fer i que li facin la pilota tot el dia. No tracta la gent de vostè perquè li tornin el mateix tractament i així marcar distàncies. No és una persona egocèntrica, com altres que tots podem conèixer. Elements que quan els veuen, la gent fuig de seguida per no aguantar-los. Les seves converses es resumeixen en parlar d’ells mateixos, dir dois i voler fer veure lo vius que són i el molt que en saben. Quan els has escoltat, te n’adones que no hi més cera que la que crema, o el que vol dir el mateix, allà on no ni hi ha, que no ni cerquin. Per veure bé qui és vostè i qui són els altres, basta que vegi quants amics té vostè de tota la vida. Altres personatges…
No cal que vagi a més universitats que a la que ja ha anat. Li vull dir que té una nota excel·lent a la universitat de la vida. Té respecte pels demés, té educació i, sobre tot, té una feina que l’avala dins la política. Una feina cobrada, faltaria més, però una feina a la que hi va cada dia, a la que hi dedica totes les hores del món sense cobrar-ne cap d’extraordinària, ben igual que els seus companys de consistori que, dit sigui de passada, mereixen, tots i cada un d’ells, els meus respectes.
Per ser polític no cal estudiar, per exemple i per dir una cosa que hem ve ara al cap, ciències polítiques. Basta, com vostè ha fet, presentar-se a unes eleccions i que els ciutadans la votin. Mostrar la cara no és fàcil, hi val molt de coratge i valentia. Per conèixer nomenclatures jurídiques, un altre exemple, no cal estudiar dret, basta tenir tècnics, si compleixen amb la seva obligació diària, propera i no de genuflexions com han fet alguns.
Joana: ara te tractaré de tu com sempre hem fet l’un amb l’altre. Segueix així i al teu ritme. Déu i el temps posen a tothom al seu lloc. Ara he recordat un fet que potser no véngui al cas. Jo en coneixia un que professionalment va partir de Sóller. La seva supèrbia no li va permetre aplicar-se l’obligació de complir amb la seva feina. Parlar amb Déu era més fàcil que intentar parlar amb ell perquè simplement no et rebia. Tu encara ets a Sóller i reps tothom. Per molts d’anys.
