Hola a tothom, jo som el tren de Sóller i per aquest aniversari, em permeteu contar-vos una història de com vaig néixer?

Això era una nit, dia 7 d’agost, quan dins un hospital va néixer un petit nin amb ulls marrons, cabells castanys, i de nom li van posar Jerónimo Estades Llabrés.

Quan en Jerónimo ja tenia dos anys, pels reis li van regalar un tren, un tren de color vermell. En Jerónimo va posar uns ulls com a taronges, li va encantar, sempre el duia per amunt i per avall. Un dia el va perdre i no el varen trobar, el seu pare li va dir: -Jerónimo en comprarem un altre.

-No, no, pare, a mi m’agrada aquell. En Jerónimo sentia ràbia, somiava amb aquell tren.

Al cap de vuits anys, en Jerónimo ja no se’n recordava d’aquell tren, fins que un dia a l’escola li van encomanar una tasca on havien de posar què volien ser de grans. En Jerónimo va tornar a casa i va treure el full on ho havien d’apuntar. En Jerónimo pensava ser biòleg, arquitecte, mestre, pero no n’estava segur, fins que va pensar en aquell tren que va perdre quan era petit, i va apuntar al full: jo vull ser “creador de trens”. A l’escola se’n van riure d’ell, perquè deien que era un beneit i que no seria capaç i es va enfadar. En Jerónimo somiava amb un tren marró de fusta, que ell n’era el conductor i que passaven per dins túnels i també passaven per damunt cinc ponts.

Quan en Jerónimo ja va ser adult, va proposar fer el ferrocarril de Sóller, que el recorregut fos de Sóller a Palma i que hi hagues una estació a Bunyola i sobretot que hi haguessin túnels i que passesin per damunt els cinc ponts. Li van acceptar la proposta i el 3 de juny de 1907 van començar les obres del tren ,després de fer tanta feina va ser inagurat el 1912 , curiosament el mateix dia que es va enfonsar el Titànic.

Esper que t’hagi agradat aquesta història ,així va ser com jo vaig néixer i esper que vengueu amb jo a fer el meu recorregut.

Laia Castro Torrens
6è Col·legi Sagrats Cors