4 d'abril de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

4 d'abril de 2026

Un reconeixement a dos establiments artesans sollerics

Ben Calçat, juntament amb Carlos Tellechea, han rebut el destintiu del Consell.

La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha estat Sóller avui dematí a Sóller per visitar dos artesans que treballen en ple carrer de Sa Lluna: Carlos Tellechea, en el camp de la joieria, i Paco Mira i Jaume Mora, de l’establiment Ben Calçat.

Aquests són els dos únics establiments sollerics dels 18 que hi ha en tota l’illa que s’han integrat en la marca Moda Artesana de Mallorca, que representen la diversitat d’oficis i de tècniques vinculades a la moda artesanal mallorquina. La visita ha servit per lliurar-los el distintiu d’aquesta nova marca artesanal.

Segons han explicat des del Consell, Moda Artesana de Mallorca s’estructura en cinc grans famílies artesanes que reflecteixen la riquesa cultural i patrimonial de l’illa. La família del teixit i la confecció té com a referents principals les teles de llengües —una tècnica mil·lenària de l’ikat, que Mallorca conserva com a únic territori d’Europa— i el brodat mallorquí, amb punts i motius que han definit històricament la identitat tèxtil de l’illa.

La família de l’ornamentació i la joieria recull un llegat marcat pel pas de diverses cultures, amb peces i tècniques pròpies, com les cadenes tradicionals, les botonades o la tumbaga mallorquina, una joia única del Renaixement que només es continua elaborant a Mallorca i que simbolitza el mestratge i la transmissió generacional de l’ofici.

La família de les fibres vegetals realça el treball de la llata o llatra, especialment arrelat a municipis com Capdepera i Artà. Es tracta d’un procés artesanal exigent, que comença amb la recollida manual del garballó i culmina amb el trenat i la confecció de peces que formen part de l’imaginari popular mallorquí.

La família de la pell i del cuiro destaca pel trenat de la pell, una tècnica que va assolir una gran projecció durant la segona meitat del segle XX i que va situar Mallorca als mercats internacionals. Un ofici en què el paper de la dona va ser clau en el procés productiu i que avui es reivindica com a patrimoni viu.

Finalment, la família del calçat recorda el passat recent de Mallorca com a terra de grans sabaters artesans, especialment durant les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, quan el calçat mallorquí es va convertir en un referent de disseny i qualitat abans de l’impacte de la deslocalització industrial.