El mercat immobiliari a les Illes Balears continua consolidant la seva posició com el més car de tot l’Estat, però és el municipi de Sóller el que ha registrat l’augment més espectacular en l’inici d’aquest 2026.
Segons l’informe trimestral del portal immobiliari pisos.com, el municipi de la Serra de Tramuntana no només ha estat la que més ha crescut a l’arxipèlag durant el primer trimestre de l’any, amb un repunt del 8,8%, sinó que s’ha situat com el municipi de tot l’Estat amb el major increment de preu en comparació amb l’any anterior, registrant una pujada excepcional del 32,58%.
Aquesta tendència alcista contrasta amb la moderació d’altres zones de les Illes i situa Sóller en l’epicentre de la pressió immobiliària a les Balears, on el preu mitjà de la comunitat autònoma ja arriba als 5.140 euros per metre quadrat. En el cas de Sóller, el valor del metre quadrat se situa en els 5.925 euros, el que representa un 8’79% més que el darrer trimestre de l’any passat però un 32’58% més que fa un any. En canvi, el preu mitjà de l’habitatge a Espanya va ser de 2.436 euros per metre quadrat en el març de 2026. Sóller el més que duplica.
Mentre que la capital, Palma, mostra signes d’estabilització amb el segon repunt més lleu de l’Estat, Sóller es desmarca de la mitjana regional impulsada per un desequilibri estructural entre una oferta molt limitada i una demanda que no s’atura. Tot i que Formentera es manté com la població amb el preu absolut més elevat de tot el país, superant els 10.000 euros per metre quadrat, la velocitat a la qual s’ha encarit l’habitatge a Sóller durant l’últim any posa de manifest l’atractiu del municipi per a inversors i compradors amb alt poder adquisitiu. En contraposició a la situació que experimenta Sóller, Lloseta va ser el municipi que va registrar el descens més important en el preu de l’habitatge, assolint gairebé un 10% en el mateix període.
Segons els experts del sector, aquest fenomen respon a la manca de producció de vivenda nova i a la ràpida absorció de l’estoc de segona mà, un escenari que, malgrat una lleugera frenada mensual a nivell autonòmic, continua dificultant l’accés a l’habitatge per a les rendes mitjanes i locals.
