La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha posat en marxa un ambiciós pla de xoc per frenar la degradació dels alzinars de Mallorca, greument afectats per la plaga del banyarriquer de l’alzina (Cerambyx cerdo) i diversos fongs patògens. Mitjançant la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, l’executiu balear ha desplegat una estratègia integral que combina el control biològic amb la gestió forestal directa. Durant els mesos de juny i juliol d’enguany, s’han instal·lat més de 7.000 paranys en diverses finques públiques de l’illa, com Binifaldó, Menut o el Monument Natural de ses Fonts Ufanes, aconseguint la captura d’una xifra equivalent d’exemplars adults. Aquesta mesura de control massiu és vital per reduir la pressió d’aquest escarabat que, tot i ser una espècie protegida a Europa, presenta una superpoblació a Mallorca que posa en risc la supervivència de la massa forestal en perforar la fusta i facilitar l’entrada de malalties com el xancre carbonós.
Per donar continuïtat i solidesa a aquestes tasques, el Govern ha impulsat el projecte “Millora fitosanitària de la massa forestal de les Illes Balears: boscos més sans”, finançat amb 4,8 milions d’euros provinents de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS). Aquest pla, que s’estendrà fins al novembre de 2028, preveu actuar sobre unes 700 hectàrees d’alzinar públic. Les intervencions no es limiten als paranys, sinó que inclouen tales sanitàries selectives dels exemplars més deteriorats per evitar la propagació de plagues. Un exemple recent d’aquesta gestió s’ha viscut al Puig de Santuïri, a Pollença, on s’han retirat 145 peus afectats que seran reaprofitats com a llenya per a la població local, mentre es prepara la replantació de nous arbres cedits pel Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR).
A més de la vessant tècnica i d’infraestructura, com l’ús de la fusta extreta per a la producció de biomassa a la caldera de Binifaldó, la Conselleria posa un èmfasi especial en l’educació ambiental. Recentment, s’han realitzat visites formatives amb alumnes de formació professional forestal per explicar-los la necessitat d’una gestió forestal activa. Segons el Servei de Sanitat Forestal, que acaba d’incorporar un nou tècnic per al seguiment d’aquests plans, aquestes actuacions són imprescindibles per garantir que els boscos de l’arxipèlag recuperin el seu equilibri i puguin sobreviure a les amenaces fitosanitàries actuals.
