El Consell de Mallorca ha posat en marxa aquesta setmana una nova ronda de trobades amb els batles dels municipis de la Serra de Tramuntana, amb l’objectiu de seguir avançant en la redacció de la futura proposició de llei que ha de regular aquest espai declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Es tracta d’una segona fase del procés participatiu impulsat pel Departament de Presidència, que vol garantir que la nova norma neixi del consens i respongui a les necessitats reals del territori.

Les reunions estan liderades pel conseller de Presidència, Antoni Fuster, qui ha remarcat que “després d’una primera ronda de visites i una consulta prèvia molt participada, ara ja ens podem centrar en propostes més concretes”. El conseller ha destacat que, a diferència del que va passar amb la normativa anterior, “aquesta vegada anam municipi per municipi per conèixer de primera mà les particularitats i reptes de cada territori”.

La primera reunió d’aquesta nova etapa s’ha fet amb la batlessa d’Andratx, Estefanía Gonzalvo. En la trobada, celebrada en un ambient de col·laboració, es varen analitzar els punts de la futura llei que poden tenir un impacte directe sobre el municipi i es varen recollir propostes que es valoraran durant la redacció definitiva del text legal. Demà dimecres, Fuster es reunirà amb el batle de Sóller, Miquel Nadal.

Aquesta segona fase dona continuïtat al procés iniciat amb les visites que va fer el director insular de la Serra, Toni Solivellas, a tots els municipis de la comarca, així com a la consulta pública oberta entre gener i febrer, que va permetre recollir 33 aportacions procedents de vuit ajuntaments, entitats del territori i ciutadania a títol individual.

Entre les principals reivindicacions recollides fins ara destaca la necessitat urgent de recuperar el patrimoni històric i etnològic de la Serra (com les marjades, els aljubs, els camins empedrats o els camps de cultiu tradicionals), elements clau del paisatge cultural que cal preservar i reactivar. Igualment, es reclama una simplificació dels tràmits administratius per facilitar tant les tasques de conservació com les iniciatives de dinamització.

Un altre punt destacat és la petició de mecanismes de finançament específics i estables, que permetin garantir recursos suficients per tirar endavant projectes de protecció i desenvolupament sostenible. Finalment, hi ha un consens ampli sobre la necessitat de promoure un model de turisme més respectuós amb el territori, capaç d’equilibrar l’activitat econòmica amb la conservació i l’ús social del paisatge.