Les festes de la Fira i el Firó ja són aquí. S’ha posat en marxa la maquinària festiva, que no pararà fins dilluns vespre, enguany amb un ull fixat al cel i l’altre en les prediccions meteorològiques de l’AEMET, perquè els pronòstics són de pluja per a alguns dels moments del llarg cap de setmana.

Com mana la tradició, el pregó i la investidura de les Valentes Dones han marcat l’inici de les festes. Malgrat la pluja, un nombrós públic s’ha concentrat avui horabaixa a la Plaça de la Constitució equipada amb paraigües per veure arribar els protagonistes de la vetllada, i també dels propers dies: les autoritats polítiques, els Personatges Històrics Infantils, els Personatges Històrics, les Valentes Dones de l’any passat i les d’enguany, la pregonera de l’any passat i la d’enguany, juntament amb el barrut, els xeremiers i molts de curiosos que no s’han volgut perdre el moment que tot es posava en marxa.

El so de les xeremies de Nico Amengual i del flabiol i tamborí del seu pare, Tomeu Amengual, ha acompanyat l’entrada de les Valentes Dones pel corredor central del temple. A continuació s’ha duit a terme la seva investidura. Aurora Sampol i Àngela Morell han donat la benvinguda a Lina Sampol Bisbal i Sílvia Arbona Sampol, que en tot moment han estat escortades pel barrut, Miquel Frau Caamaño.

Les dues noves successores de les germanes Casasnovas de Can Tamany han relatat, a partir d’un conte, la seva trajectòria fins a convertir-se en les Valentes Dones i han tengut un record per a la seva amiga, professora i companya, Pilar Calafell: “Cada vegada que soni un flabiol pensarem en tu”.

També han tengut un instant per a la música, entonant una cançó composta per Sílvia Arbona per a l’ocasió.

Després ha arribat l’esperat moment del pregó, precedit per una salutació de qui va tenir la responsabilitat de pronunciar-lo l’any passat, Bàrbara Sastre Mora.

La pregonera de 2026, Patricia Eugenio Dons, és la presidenta del club de bàsquet Joventut Mariana, i gran part del seu discurs ha girat a l’entorn d’aquest club i dels valors lligats al món de l’esport. Emperò, abans, ha tengut unes emotives paraules per a la seva família i els seus origens.

La pregonera s’ha presentat com “la filla d’en Crese del Banc Hispano i na Willy, aquella guiri holandesa que va aterrar a Sóller com a guia turística un 13 d’abril de 1968”. Ha explicat com, just després, els que serien els seus pares es varen conèixer, varen començar a festejar i ben aviat es casaren. En un discurs ple d’anècdotes i bon humor, Eugenio ha explicat que en aquella època va cridar molt l’atenció que un solleric es casàs amb una estrangera.

A la vegada, ha comentat que ella i el seu germà “vàrem ser criats en una modernitat i uns valors que aquí encara eren pocs coneguts”. Ha lamentat, emperò, no haver après la llengua materna, i ha reconegut que “de petita no podia sofrir que em diguessin que era mitja estrangera”. Una cosa, per tant, va dur a l’altra.

Part del pregó ha estat dedicat al seus pares: de la constància de sa mare al bon humor de son pare, de les bones amistats del pare a la fermesa i valentia de la mare. I ha confessat, emocionada, que “ell és una de les raons per les quals vaig accedir finalment a ser pregonera: perquè allà on sigui se senti orgullós de jo”.

Del seu pare va heretar la seva passió per l’esport. Des dels 8 anys està lligada al bàsquet a través del Joventut Mariana i n’ha destacat algunes de les seves consecucions, com la constitució d’equips femenins des de l’any 1980.

Marcel·lí Got

Una altra de les persones de qui ha parlat durant el pregó és de Marcel·lí Got, entrenador seu durant dues dècades. “Ell va ser qui ens va inculcar els valors de l’esforç, els sacrifici i la disciplina, i gràcies a ell el bàsquet es va convertir en la meva passió”, ha dit. També ha destacat d’aquest esport el valor del compromís i l’amistat. També les satisfaccions pels èxits aconseguits, com el Campionat de les Illes Balears aconseguit fa 29 anys i la rebuda que tengué l’equip en arribar a Sóller. Aquella fita va representar l’ascens a Primera Femenina i també, per a ella, un augment de l’exigència esportiva.

D’aquell temps com a jugadora ha dit que recorda especialment les amistats: “D’aquella intensitat, dels meus anys al bàsquet, vaig guanyar unes amigues que avui són de la meva família”, ha dit. I, com a conclusió, “amb el temps he entès que el més valuós no eren els trofeus, sinó aquest vincle que hem construït, capaç de resistir la distància i els anys”.

L’acte que enceta el programa de les festes ha culminat amb el cant de La Balanguera, himne de Mallorca, enguany en el centenari de la seva composició. La interpretació ha anat a càrrec de Pro Musica Chorus.

Fotos: Jordi Avellà