La Comissió Europea ha sembrat dubtes sobre la legalitat dels requisits de residència prolongada que alguns municipis de les Balears exigeixen per accedir a habitatges de protecció pública, entre ells Sóller, on s’ha fixat en 18 anys el temps mínim de residència per poder optar a una vivenda social.

La controvèrsia ha sorgit arran de la resposta del comissari europeu d’Afers Interiors i Migració, Magnus Brunner, a una consulta formulada per un eurodiputat de Compromís. Segons ha avançat el diari Última Hora, Brunner adverteix que els estats membres no poden imposar un requisit de residència superior als cinc anys que estableix la normativa comunitària, ja que podria resultar discriminatori per als ciutadans estrangers establerts legalment.

Aquest posicionament europeu posa el focus sobre municipis com Sóller, que manté un dels criteris més restrictius de l’arxipèlag. Tot i això, el Govern balear defensa que la normativa vigent no vulnera la legislació europea. El portaveu de l’Executiu autonòmic i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assegurat aquest dimecres que els requisits actuals “no tenen cap problema” des del punt de vista legal i ha remarcat que la Unió Europea no qüestiona el requisit general de cinc anys de residència legal a les Balears per accedir a un habitatge de protecció pública.

Costa ha reconegut, però, que la situació pot ser diferent quan es tracta de terminis molt més amplis. En aquest sentit, ha admès que, si els requisits de residència fossin “molt extensos”, podria arribar a existir “algun problema” davant les institucions europees.