La salut de les praderies de Posidonia oceanica, l’ecosistema vital que garanteix la transparència de les nostres aigües i protegeix les platges de l’erosió, presenta un escenari de contrastos a la Serra de Tramuntana segons les darreres dades de la Memòria 2025 de la Xarxa de Monitoratge que s’han donat a conèixer avui. Els resultats obtinguts pels tècnics i bussejadors voluntaris revelen una realitat dual: mentre que paratges verges com Cala Tuent mantenen un estat de conservació excel·lent, zones amb major pressió antròpica com el Port de Sóller mostren signes de fragilitat que obliguen a mantenir l’alerta.

Al Port de Sóller, les anàlisis duites a terme a les diferents subestacions situades a diverses fondàries han llançat un diagnòstic clar: l’estat general de la praderia es classifica com a “moderat”. Malgrat que la posidònia manté la seva presència a la badia, els indicadors de densitat de feixos i cobertura lineal no assoleixen els nivells òptims de les zones més preservades de l’illa, un fet que s’atribueix habitualment a la combinació de factors com l’activitat nàutica i l’alteració de la qualitat de l’aigua en entorns portuaris. Aquesta qualificació de “moderat” implica que, si bé la praderia no es troba en un estat de degradació crítica o “dolent”, com passa en altres punts de l’arxipèlag amb una pressió nàutica extrema, sí que requereix un seguiment constant per evitar que les tendències actuals derivin en una pèrdua irreversible de cobertura.

La cara positiva de la moneda la trobam a poca distància, a Cala Tuent, on els resultats del monitoratge són molt satisfactoris. En aquest punt, la praderia gaudeix d’un estat “molt bo”, amb uns descriptors biològics que reflecteixen un ecosistema sa i vigorós, amb una densitat de feixos elevada i una proporció mínima de posidònia morta . Aquesta excel·lència ambiental a Cala Tuent serveix de referent per als científics, demostrant que en llocs on la intervenció humana és menor, la posidònia continua exercint el seu paper de pulmó de la Mediterrània amb total plenitud.

Des de la Xarxa de Monitoratge es recorda que la protecció d’aquests boscs submarins és fonamental, ja que el seu lent creixement fa que qualsevol dany causat per ancores o abocaments pugui tardar dècades a recuperar-se.






.