La posada en marxa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) obliga a adaptar i millorar el transport públic, així com a ampliar els espais verds per a la mobilitat activa, que milloren la qualitat de vida reduint els índexs de contaminació de l’aire i acústica, segons diversos experts.

Així ho han exposat els participants a la jornada sobre “Les ZBE, la mobilitat activa i els reptes del transport públic”, organitzada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i l’Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC), celebrada a Madrid en la que hi ha participat un representant de Sóller que ha explicat el projecte de ZBE que properament es posarà en marxa al municipi.

El secretari general de la FEMP, Luis Martínez-Sicluna, ha subratllat que la implementació de les ZBE “ha d’anar acompanyada d’una millora del transport públic, de l’ampliació de la infraestructura dedicada a la mobilitat activa i d’una planificació estratègica que permeti una transició eficient i equitativa”.

Segons Martínez-Sicluna, les ZBE representen una aposta per replantejar la transformació de les ciutats que, més enllà de reduir la contaminació i millorar la salut, suposen una oportunitat per reorganitzar la mobilitat urbana, adaptant-se a les exigències de sostenibilitat i eficiència, i per recuperar espais per a les persones.

Per dur a terme aquest desenvolupament, és necessari el suport del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, per garantir que els municipis disposin de mitjans suficients. En aquest sentit, Martínez-Sicluna ha valorat el compromís del ministeri per “acompanyar els ajuntaments en el procés, brindant suport tècnic i financer”.

El batle de Badajoz i president de la Comissió de Transport, Mobilitat i Infraestructures de la FEMP, Ignacio Gragera, ha assenyalat les dificultats que afronten alguns municipis per implantar les ZBE i ha demanat una major “flexibilitat i comprensió”, així com atendre les necessitats específiques de cada cas davant el repte de “millorar la vida de les persones amb una mobilitat i una vida més sostenibles”.

Per la seva banda, Miguel Ruiz, president de l’Associació Nacional de Transport Urbà i Metropolità (ATUC), que agrupa un centenar d’empreses públiques i privades, ha reclamat “una moratòria” per a la implantació de les ZBE “perquè els ajuntaments no perdin les subvencions”, ja que l’adaptació “no està sent fàcil”, i ha recordat que “encara no existeix una norma de finançament del transport públic urbà”, tot i ser “un aliat clau per a la transformació de les ciutats”.

El coordinador del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), de la Secretaria de Mobilitat del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, Alejandro Martos, ha recordat que aquest ministeri ha col·laborat amb fons europeus mitjançant préstecs i subvencions a fons perdut per a l’adaptació i implantació de les ZBE.

Martos ha explicat que el PRTR vigent fins al 2026 ha adjudicat 1.500 milions d’euros en dues convocatòries, amb més de 290 expedients beneficiats i més de 1.000 projectes subvencionats durant els anys 2021 i 2022. També ha destacat el compromís del ministeri amb la Llei de Mobilitat Sostenible, que haurà de superar la seva aprovació al Parlament.

Tot i això, Martos ha afirmat que el Ministeri “atendrà les peticions de moratòria”, malgrat que la Comissió Europea “ha indicat que no és factible una pròrroga” per a la implantació de les ZBE.

El secretari general de l’ATUC, Jesús Herrero, ha posat en valor l’impacte del transport públic urbà, que “mou 4.500 milions de viatges l’any, amb una freqüència diària de sis milions”, i ha fet una crida a “sensibilitzar tant l’administració com la ciutadania sobre la importància d’aquest servei essencial”.

Finalment, representants dels ajuntaments de Bilbao, Màlaga i Sóller han exposat els seus casos d’adaptació i de posada en marxa de les ZBE en una taula rodona.