“Sóller deixa petjada, i tant… Sóller és un bon lloc per estimar i deixar-se estimar!” Amb aquestes paraules, Marià Gastalver feia ahir horabaixa una darrera parada en el seu particular pregó abans d’encarar la recta final de l’al·locució. Un pregó en el qual va passar revista als seus onze anys de prevere a Sóller, abans de ser destinat -l’any 2019- a Lluc, on des d’aleshores hi exerceix com a prior.

La societat sollerica es va aplegar ahir horabaixa a l’entorn de Gastalver en l’acte protocol·lari que va servir per iniciar les festes. Les Valentes Dones, les germanes Eva i Marta Seguí, varen ser les protagonistes de la vetllada en ser investides com les successores de les germanes Casasnovas de Can Tamany. Varen rebre l’escalf de les seves antecessores en el càrrec, Esperança Oliver i Magdalena Mestre -que exhibien orgulloses el seu embaràs sota els vestits de pagesa de mudar-, així com també dels personatges històrics infantils i els adults, antics pregoners, consistori, convidats i sollerics en general. La Parròquia es va omplir per escoltar les paraules de Marià Gastalver.

Va recordar que l’any 1996 el sacerdot solleric Ramon Lladó ja va ser el responsable de pronunciar el pregó, i va arrancar el seu discurs amb la lectura d’un dels fragments més reproduïts del “Llibre de l’Amic e Amat” de Ramon Llull que resumeix la vida amb la paraula amor. Precisament a l’amor va dedicar Gastalver les seves paraules en dividir el pregó en set reflexions “que junts crearan un tapís on descobrir una curta, però interessant història d’amor”. D’aquesta manera, l’exrector va anar parlant, a mode de confessió, de set moments o històries que varen transcórrer durant la seva estada a Sóller com a prevere.

Els seus primers contactes

La primera d’elles va servir per recordar les seves vengudes a Sóller en la seva joventut, abans de ser-hi destinat pel bisbe com a prevere, quan encara tenia la idea que la Vall estava molt lluny, perduda dins les muntanyes de la Serra de Tramuntana.

El pregoner va tenir oportunitat de parlar amb deteniment de la rica vida de la comunitat cristiana sollerica. D’aquesta manera va parlar de les germanes de la Caritat, dels Missioners dels Sagrats Cors, de les monges de Sa Capelleta i del convent de Sant Felip Neri, quatre petites comunitats que ell va conèixer i que, amb el temps han desaparegut. També va fer esment als grups parroquials: el grup de Missions, Acció Social, els catequistes, els Escoltes, el local del Victòria i el grup de Patrimoni i Economia, recordant algunes de les persones que n’han format part.

Gastalver va recercar dins la seva memòria petits instants, records, sensacions, vivències que varen contribuir a endolcir el seu pas per Sóller, malgrat la fredor que es patia a l’hivern a la rectoria, tal i com l’havia advertit el seu predecessor, Joan Oliver. Festes, sopars, persones, converses, celebracions, anècdotes… varen ser relatades amb la complicitat de gran part del públic.

L’arribada a Sóller

Figuren en les seves retines moments com l’acompanyament dels xeremiers el dia de la seva arribada a Sóller, la participació en el seu primer Firó, el comiat de Sóller, amb una teringa llarga de persones que li deien adéu, però també l’ambient cosmopolita de la Plaça, cantar el Regina Caeli el dia de Pasqua o prendre un gelat a Can Pau, assaborint-lo poc a poc i contemplant la façana de la Parròquia.

“Quanta vida. Quantes hores i experiències. Quantes salutacions, abraçades i converses. Quantes visites als domicilis. Quantes eucaristies, Quants de silencis, pregàries, també quantes celebracions”, va dir Gastalver especialment satisfet del seu pas per Sóller. I és que “Sóller deixa petjada”, va confessar.

A banda de les anotacions més íntimes, farcides dels noms de les persones amb qui va tenir contacte al llarg d’aquells onze anys, el pregó també va tenir un vessant documental d’esdeveniments que varen ocórrer durant aquell temps. Des de la gran nevada de 2012, passant per la retirada del peatge en el Túnel de Sóller, la relació amb els diferents consistoris, la mort de l’escolà Ramon Puça i la seva substitució per Guillem Bernat, els actes de celebració de l’Any Llull, les passes realitzades en el procés de beatificació de Francisca Alcover, la restauració de la rosassa de la Parròquia de Sant Bartomeu, les obres a diverses capelles, la presentació de llibres vinculats amb el patrimoni religiós i la seva història, o la celebració d’aniversaris rodons.

“Simplement Marià”

En la recta final del seu discurs, el pregoner va detallar que de Sóller se’n va dur “relacions properes, moltes i molt variades” i la seva alegria perquè aquí el vàrem tractar de tu, “pel meu nom, simplement Marià”.

Després de tot això va aprofitar per “reconèixer i agrair la sort que he tingut de sentir-me tan ben acollit, acompanyat i estimat, molt estimat”, i va intercalar nombrosos missatges que, sempre, giraven a l’entorn del concepte de l’amor: “També vaig descobrir a Sóller que és senzill deixar fluir la vida i estimar. No posar barreres ni obstacles a l’amor”.

En diverses ocasions, Marià Gastalver va fer parada en el seu discurs perquè Aires Sollerics interpretàs algun dels seus cants, que varen enriquir una vetllada que enceta un llarg cap de setmana de festa grossa.
Autoritats autonòmiques encapçalades pels consellers Alejandro Sáenz de San Pedro i Jaume Bauzà, i del Consell, com el seu president Llorenç Galmés, es varen sumar a la festa del pregó juntament amb altres personalitats i el fill il·lustre Lluís Castaldo.