L’Ajuntament de Sóller dóna per totalment desclassificada la urbanització de Muleta II amb l’aprovació de la nova Llei d’Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) que, segons l’equip de govern, elimina les últimes escletxes que permetien la seva consolidació i el desenvolupament d’habitatges unifamiliars.
La urbanització, que pertany al magnat immobiliari Mathias Kühn, està embolicada en un complex entramat jurídic i legal des que es varen aprovar les primeres moratòries urbanístiques que varen evitar la seva execució a partir de l’any 2008. La promotora té interposada una demanda contra l’Ajuntament de Sóller amb la qual li reclama cent milions d’euros per no haver autoritzat el desenvolupament urbanístic de Muleta II.
Per al batle de Sóller i el seu regidor d’Urbanisme, Jaume Servera (Més) i Jaume Mateu (PSOE) respectivament, la recent aprovació de la LUIB resol “definitivament” que Muleta no s’urbanitzarà perquè “automàticament ha passat a ser sòl rústic”. Jaume Mateu va explicar que “s’ha eliminat la disposició transitòria prevista en la Llei Company (aprovada en la legislatura del PP) que facilitava el desenvolupament urbanístic de Muleta”. Segons la seva opinió “ara ja no se la pot considerar sòl urbà” ja que “els requisits perquè ho fos són molt més dràstics dels que exigia l’anterior llei”. El batle entén que “ara definitivament ja no és sòl urbà, el que per a nosaltres és una bona notícia i una passa important per a la preservació d’aquesta zona”.
La LUIB ve a confirmar el que ja preveia el decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que va aprovar el Govern el gener de 2016. Aquesta mesura, que ja desclasificava Muleta II, deixava sense efectes els aspectes urbanitzadors de les lleis del Sòl, Turística i Agrària aprovades durant l’anterior legislatura del Partit Popular.
Acord al tribunal
En contraposició a tot això, Mathias Kühn té a favor seu l’acord transaccional ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Balears dictat el 2014, que reconeix que Muleta II és sòl urbà a tots els efectes. L’acord ratificat pel tribunal va ser fruit de la negociació entre Kühn i l’anterior Govern que, a canvi de reconèixer Muleta II com urbà, el magnat renunciava a reclamar-li cent milions d’euros com a represàlia per haver desclassificat la urbanització amb la moratòria de 2008.
La demanda que no va ser interposada contra el Govern finalment va recaure contra l’Ajuntament (que encara està a l’espera de sentència) perquè el municipi es va negar a autoritzar-li els permisos d’obra per adequar els serveis perquè seguia entenent que era sòl rústic. Era la passa prèvia perquè Kühn començàs a desenvolupar la urbanització.




