El Consell de Mallorca, a través del Departament de Medi Ambient, executarà la restauració de l’oratori de Castelló, en el marc del conveni de col.laboració signat amb el propietari, per desenvolupar la Ruta de la Pedra en Sec i per dur a terme actuacions de restauració i de conservació.

La institució insular preveu invertir un pressupost de 258.812 per tal de materialitzar el projecte amb el que es recuperarà aquest important element patrimonial que actualment està pràcticament en ruïna.

L’oratori de Castelló es troba situat al costat de l’antic camí de ferradura del mateix nom que uneix Sóller amb Deià, entre les possessions de Can Prohom i Can Carabasseta. La seva construcció data del principi del segle XVII i es va fer en terrenys del senyor Estade Prohom. El Consell Municipal i també els habitants de les possessions veïnes contribuïren a construir-lo. L’oratori servia per a venerar Nostra Senyora del Roser, per la qual Estade sentia gran devoció.

L’oratori està format per dos cossos d’edificació. El principal, destinat a temple, i la sagristia, adossada a la capella. Aquesta té uns 11’7 metres de llargària i 6’9 d’amplària; el sòtil és de volta de canó amb un arc que la sosté.

A la façana principal hi ha un finestral rodó de marès, amb una gelosia de fusta amb forma d’estel que ja ha perdut els vidres. El portal és de pedra viva treballada i la clau presenta un descens considerable a causa de l’assentament de la façana lateral i de la gran esquerda que produeix. També s’hi troba un campanar d’espadanya, amb moltes esquerdes i on ha desaparegut la campana que apareix en algunes fotografies antigues.

El culte religiós que allà s’hi practicava va conèixer nombroses fluctuacions, fins al punt que la seva advocació va quedar oblidada.

Grans esquerdes

Les darreres obres de restauració conegudes foren encarregades el 1910 pel qui aleshores era el propietari de Can Prohom, Gabriel Massanet. Les obres consistiren en una recomposició de la volta que, com que era d’argamassa, sempre necessitava obres de reparació, l’adob de la teulada, la façana  nova, així com la substitució de l’altar de maçoneria per un de fusta; també es restauren els canelobres i la resta d’estris de culte.

A causa de l’estat ruïnós i de la urgència per tal de consolidar l’edificació, el Departament de Medi Ambient ha aplicat mesures per a garantir la seguretat i la salut de les persones. S’han esbucat elements insegurs, s’han consolidat algunes estructures i s’han duit a terme tasques de neteja, entre d’altres.

Així la paret que dóna al camí de Castelló té bombaments amb esquerdes verticals a les pilastres i l’enlluït ha caigut a causa de la humitat, perquè es troba per sota del nivell del camí i fa funcions de contenció. La paret de l’altar, encara que no està en molt mal estat, té fissures i esquerdes a la part superior i l’enlluït cau a causa de la humitat produïda per la marjada adossada en un nivell superior de l’interior.

Fatxada lateral

La paret que pitjor es troba és la façana lateral que té un desplom d’aproximadament 15 centímetres de la vertical, la qual cosa ha produït una gran esquerda a la façana principal i una altra a la posterior i la caiguda de part de la coberta. El primer tram de la volta de material prefabricat s’ha enfonsat a la part superior i la coberta ha passat per ull, els altres dos trams tenen esquerdes a la superfície i principalment als arcs faixons. Per la seva banda, la coberta de la sagristia ha caigut pel deteriorament de les biguetes de fusta i posterior enfonsament de tot el material de cobertura.

Tot plegat fa que aquesta petita església estigui en un estat de ruïna total per la qual cosa requereix una profunda restauració per  evitar que es perdi definitivament, ha assenyalat la institució insular.